Entre Zapatero i Míster Bean

No li va ser fàcil a Pablo Motos treure suc i rialles de la seva trobada amb Rowan Atkinson. Es va trobar amb el que ja sabíem: aquest actor només fa de Míster Bean, o de Johnny English, a les sèries televisives o al cine. O sigui, que quan s'asseu en un plató no exerceix d'humorista sinó de seriós ciutadà british. Això li va passar a Lloll Bertran el 1994, quan el va entrevistar a TV-3. I això li va continuar passant a Eva Hache l'any 2007, la nit en què el va tenir al seu plató de Cuatro. Aquesta vegada, almenys, Pablo Motos va tenir l'enginy de submergir-lo en un clima pròxim a nosaltres, és a dir, superlativitzant la seva estranya semblança amb el president Zapatero. Cultivant aquest aspecte, va aconseguir algun repunt d'hilaritat, com quan li va dir: «Repeteixi aquesta frase i dirigeixi's al públic» i la frase era: «Fieu-vos de mi, no hi ha crisi». Aquest artista ha vingut a promocionar la seva última pel·lícula, i punt. O sigui, passa pels platós com qui compleix amb una obligació: el peatge de les promocions. I la plataforma de Motos és ideal per a aquest agit prop publicitari. Va aconseguir fins i tot que Rowan, sense voler, servís per publicitar altres productes, com quan el va portar al pàrquing a visitar vehicles fenomenals -Atkinson és un apassionat de l'automobilística- i ens va ensenyar un tremendo esportiu que munta a València la firma Spano. ¡Ah! Quin espot, amiguets.

EL PLAER D'ESCOLTAR .- La 2 acaba d'estrenar un programa raríssim: Pienso luego existo. Apareixen criatures que no acostumen a sortir mai a la tele. És gent cultivada, pensadors, analistes de la vida. Ens van explicant coses que s'han pres la molèstia de pensar-les abans de dir-les. He vist el catedràtic José Antonio Marina, i li he sentit dir: «La publicitat dirigida als nens és un enemic frontal de l'escola. A l'escola intentem que aprenguin a ajornar la recompensa. La publicitat en canvi els inculca 'Tu pots tenir això, tu ho has de tenir, tu ho pots tenir... ¡de seguida!'». També li vaig sentir dir, amb fermesa: «És necessari que desenvolupem el pensament crític. És vital per sobreviure». ¡Ah! Són jornades fèrtils les de Pienso luego existo. Partint del dubte metòdic de Descartes ens ensenyen a reflexionar amb sentit crític. Coincideixen amb el gran filòsof Bart Simpson, criatura que ens ha advertit en més d'una ocasió: «La tele intenta arribar al cor per ennuvolar el pensament». Sí.