"No es pot lluitar contra el foc així"

Tres converses amb tres bombers veterans tot i que joves i experts. Un de Madrid, un altre de Catalunya i un altre de Galícia. Els tres en actiu, dos d’implicats en l’extinció aquest mes d’agost, i els tres posant condició prèvia d’anonimat. En les seves respostes a EL PERIÓDICO desfilen les carències que lamenta aquest col·lectiu professional imprescindible, més enllà de les seves penes laborals.

Aquest diari ha reunit els seus comentaris, dels quals surt una exigència comuna: "No es pot continuar amb mètodes del segle passat per a focs d’aquesta mida", diu el català. Els tres demanen una renovació profunda de la lluita contra el foc a Espanya: a la cadena de presa de decisions, en els mitjans i, sobretot, en la digitalització de la tasca... "per no anar a cegues contra el foc", resumeix el gallec. Aquests són els seus punts de vista, formulats i agrupats quan encara no ha finalitzat la situació d’alerta operativa 2 en part dels incendis que han constituït aquest agost la catàstrofe forestal més gran en extensió de la història d’Espanya.

Ulls sobre el bosc

Tarda d’estiu. El telèfon d’emergències no deixa de rebre trucades d’automobilistes que veuen des de l’autopista una columna de fum en uns turons del bosc més enllà de la cuneta. S’activa un grup de bombers o agents forestals, potser tres o quatre i un camió. Surten de la base, penetren en una pista forestal, roden quilòmetres bosc endins, potser entre escarpes i pendents... per veure si es tracta d’una crema o un incendi real i com és d’extensa la destrossa. Pot ser que, quan arribi la brigada, no sigui necessària la seva actuació, o el foc no sigui del volum que se sospita, i, si aquesta brigada és requerida en un altre punt per un altre avís, haurà de desfer el camí, tornar a assolir la carretera, buscar una altra pista forestal... Tot amb molta pèrdua de temps.

Aleshores, l’erari porta gastats ja al voltant de 5.000 euros. Si aquesta revisió es fa en helicòpter, el vol d’una hora l’hi cobraran les concessionàries a l’Administració a entre 5.000 i 8.000 euros, comptant a la factura el manteniment de l’aeronau i el combustible.

Les tres fonts consultades per aquest diari coincideixen a demanar drons. "Arribes fins al punt de l’autopista des del qual t’han avisat, envies el dron i en uns minuts tens imatges del foc des de dalt i pots confirmar l’emergència, i amb un cost mínim", explica el Pablo, el bomber català. Si Defensa està investigant en drons de vigilància per als exèrcits, "també servirien per a nosaltres", opina el Ramón des de la Corunya.

En aquest trist mes d’agost, en els incendis de Càceres, Lleó, Zamora i Ourense s’ha vist l’afluència de drons més gran fins ara en aquestes incidències. Segons ha exposat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al Senat, dels enviaments d’ajuda de vuit comunitats autònomes –Catalunya, Madrid, Navarra, País Basc, València, Castella-la Manxa i Balears– als incendis (principalment de Castella i Lleó) van sortir tres equips de drons. Va posar també aeronaus robòtiques la Guàrdia Civil, a més de les que portava la Unitat Militar d’Emergències. "Però cap era per a extinció ni tampoc ho van ser per a prevenció o vigilància", lamenta el David, el bomber forestal madrileny.

Saber on anar

"Fes la prova: entra a internet i busca un mapa de pistes forestals", desafia el Pablo des de Barcelona. Efectivament, el resultat és molt poc operatiu en una recerca de primer nivell: per exemple, mapes forestals del Sistema d’Informació Geogràfica del Medi Natural de Castella i Lleó, o un avançat visor de la Generalitat Valenciana, o el Mapa Forestal d’Espanya.

El primer recurs informa de muntanyes d’utilitat pública, zones humides, arbres notables, vedats de caça... però no de pistes forestals, la seva amplada, el seu estat després de l’hivern, la seva inclinació. El segon cas mostra les vies pecuàries però amb cartellet: "És només d’ús informatiu", i sense detall de pistes forestals. El tercer correspon a un projecte... acabat el 2006.

"Necessitem digitalitzar l’acció contra el foc, un mapa de pistes visible al mòbil, amb dades sobre el seu estat, que sigui fàcil d’accedir-hi quan estàs in situ", demana el bomber català. És a dir, un GPS específic per a les brigades d’extinció que podria aconseguir el mapatge que demanava fa un any la Fiscalia de Medi Ambient.

La Xunta de Galícia, el 2024, va editar el Pladiga, un voluminós dossier de prevenció que, en matèria d’innovació tecnològica, va preveure la "implantació de mòbils, tauletes i XeoCode Lite a les motobombes". El 20 de març passat, el govern gallec va presumir en una nota d’implantar "l’ús d’intel·ligència artificial a la Plataforma Tecnològica de Lluita contra els Incendis, que és ja un referent a Espanya i Europa". Cinc mesos després, el Ramón diu que no ha vist avenços, "i està cremat més del 10% del terreny d’Ourense".

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

"Arribem amb els camions a un concello, ens dirigim cap a la zona de muntanya i hem d’anar provant com passen i fins on arriben els vehicles, però cal algú que conegui la zona, o perdràs un temps preciós", explica. Segons l’opinió dels tres experts consultats, Espanya necessita una cartografia forestal accessible i digital. "I vehicles adequats", afegeix el català. Les furgonetes per a bombers que ha fet famoses per la seva fragilitat la Junta d’Andalusia van més ràpides per carretera que els 4X4, però una vegada a la muntanya...

Entre els aspectes més obscens –i, segons apunta el David, "més depriments"– hi ha hagut l’intercanvi de retrets entre polítics. Entre els quals, la sortida del ministeri de Transició Ecològica per desmentir una notícia falsa difosa pel PP, que havia comptabilitzat públicament el 13 d’agost en 42 els mitjans aeris de l’Estat contra el foc. Correcció: en són 56.