La premsa com a paper higiènic

Oportuníssim capítol, el que ens ha presentat aquesta setmana la comèdiaLa sagrada família (TV-3). Davant la galopant crisi i el general empobriment, elpater familiae-excel·lentment interpretat perJordi Bosch- comunica a tots els seus un pla d'austeritat. A saber: per sopar, humil arròs amb sardines; per beure, aigua de l'aixeta; contra el fred, taula braser; dutxa només un cop per setmana, i res de tele, només ràdio, que gasta menys electricitat. I finalment, un cop que jo com a periodista agraeixo molt: en lloc de fer servir paper higiènic, té un ganxo al vàter i hi enfila els fulls del diari del dia anterior. ¡Ah! M'ha emocionat que la premsa segueixi sent útil. M'imaginoJordi Bosch

netejant-se el darrere amb aquest article i m'envaeix un sentiment de servei públic, de benefici a la comunitat, molt higiènic i bonic. ¡Ah! Reconeguem que l'admiratJoan Lluís Bozzo, ànima d'aquesta telecomèdia, és tan tremendo com divertit. Té enginy. Sap construir escenes. I tot i que a vegades quasi arriba al disbarat buf, no cau mai en l'astracanada. Aquesta comèdia, a més d'estar molt ben interpretada, alberga guions savis i lúcids. La petita història que va incrustarBozzodiumenge, per exemple, aquella deliciosa filigrana entreMercè ArànegaiPep Cruz, aquella neta tendresa a partir de criatures madures... ¡Ahh! Em trec el barret.

DURAN LLEIDA: RETRAT LETAL.-

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

Jordi Évole (Salvados, La Sexta) s'ha dedicat aquesta setmana a circular pel Senat i el Congrés per analitzar la professió política. Al Senat hi va trobar el senador del BNGXosé Manuel Pérez Bouza, que amb admirable sentit autocrític va dir:«Entre el Senat i les diputacions no li sabria dir quin és més inoperant. Aquí no fem res. És un malbaratament absolut». ¡Ah! Valerosa catarsi. Però el pitjor ha estat quan va visitarDuran Lleidaal Congrés. Francament, no sé si aquest polític és conscient de la impressió que ha transmès. Transpirava una prepotència inaudita. Davant de la seva pròpia foto, per exemple, submergit en una luxosasuite del Palace

-lloc on viu quan és a Madrid-Évoleli va preguntar: «¿I això quant ens costa?». Resposta:«No li importa ni a vostè ni a ningú. Això és xafarderia». Home, ara queDuranha fitxat assessors magnífics, li aconsellem que es deixi assessorar. De seguida.