Dos 'maderos' i un 'picoleto'

Encara no havíem comentat aquesta sèrie d'intriga policial que ha estrenat Tele 5 tituladaPunta Escarlata. No és un producte per ser llançat al juliol ni a l'agost, mesos de refregits, palanganes i reposicions, francament. Mereixia estrenar temporada al setembre. O sigui, que és una sèrie ben feta, amb tres actors que funcionen: la parella d'inspectors que encarnenCarles FrancinoiAntonio Hortelanoi el comandant del lloc de la Guàrdia Civil,Fernando Cayo. Conformen un trio singular que segurament fa les delícies dels gloriosos cossos de la Policia i de la Benemèrita, meravellats davant d'aquest virtuós paisatge de dosmaderos i unpicoletotreballant de manera tan harmoniosa i fraternal. La trama és intrigant. El cas, no resolt, de dues noies assassinades fa vuit anys recobra actualitat perquè una noia que pateix estranys malsons i visions assenyala el lloc exacte on estan enterrats els cadàvers, purs esquelets després de tant de temps. Els guions mantenen la tensió; els investigadors per fortuna no mimetitzen excessivament els tics de les sèries nord-americanes; s'esquitxen les trames amb algunes escenes de sexe i drogues, que sempre ajuden a mantenir el to muscular canalla que requereixen aquestes produccions; i l'abús delflashback -del qual efectivament abusen- almenys està justificat perquè serveixen de fil conductor cap a l'origen dels assassinats. Posats a reprotxar-los alguna cosa, se'ls ha d'advertir que el tractament del color, sempre amb filtres ocres, en una penombra aclaparadora, és una exageració que es podrien haver estalviat. Resumint, una producció més que correcta, i que tenint en compte els seus bons índexs d'audiència inicials potser ajuda a reflexionar la cúpula de Tele 5: hi ha vida televisiva fora delsrealitiesi de les papilles delSálvame.

SEQÜELES MURDOCH.-A casa ens hem quedat esbalaïts quan aInforme setmanal(TVE-1), parlant del vergonyós cas del covard magnatMurdoch, ens deien:«L'escàndol de les escoltes il·legals reobre el debat sobre on s'han de marcar els límits per a la premsa sensacionalista». ¡Ahh! ¿I per a la premsa groga?, que la tenim aquí molt arrelada sota l'aparença de premsa seriosa i tradicional. ¿I per a la premsa migpensionista? ¿I per a la premsa anomenadanormal, en cas que quedi alguna cosa de normal en el nostre ofici? Homeee, evitem la hipocresia, a més de l'endogàmia.