Dies 'chonis', dies 'vips'

L' esforçadaAdela Úcarha registrat una bona audiència amb el seu últim exercici,21 días de

Notícies relacionades

El ‘share’ són els pares

La jugada de Ten

fiesta (Cuatro). A mi m'ha semblat un exercici interessantíssim. Interessantíssim bàsicament pel desèrtic retrat que ha obtingut. Un desert, una vacuïtat de colossals dimensions, ple de criatures que es mouen contínuament, però que en realitat agonitzen. Això de «¡21 dies de feeesta!» ha resultat un meditable retrat sociològic. En realitat, l'Adela ha realitzat dos viatges en lloc d'un. Dos viatges a dos mons: el món de la grescachonii el món de la festavip. O sigui, com en l'Escena XIIdeDon Juan Tenorio: «Desde la princesa altiva a la que pesca en ruin barca». De les glamuroses festesvipd'Eivissa, des de la discoteca Space al Pachá o a l'Ushuaia Beach Club, destaquem un supervivent nat d'aquesta fauna que s'anomenaJavi, un autènticentertainero cicerone de criatures milionàries a qui lloguen els serveis perquè els organitzi la moguda i els fluïdifiqui els dies de gresca. Zones reservades en locals exclusius, a 8.000 euros la taula per nit de farra, i elJavi, que pensa en tot, fins i tot els prepara unes delicioses galetes de marihuana perquè es vagin col·locant des del te de les 5 de la tarda. L'Adelaha quedat encantada amb aquest bestiari tanfashion. Deia, recorrent amb elJaviaquestes gàbies tan cares:«¡Aiii! Sóc en el més selecte del més selecte. ¡Em sento molt privilegiada! ¡És supercool!». Però a casa el paisatge que més ens ha interessat és quan ha viatjat per la zona del Llevant peninsular, i ha anat de gresca amb laRuthi les seves amigues perruqueres. A saber: provisió d'aiguardent, whisky, vodka, garrafa, porrets variats, la ràdio del cotxe per fora del cotxe, perquè el personal se n'assabenti, vestides totes de zebra i lleoparda, i en l'aire aquella cançó d'Alaska y los Pegamoides, o sigui, «con pelucas y carburante las chochoni tiran p'adelante». ¡Ah! LaRuthi les seves amigues li deien a unaAdelamolt desorientada:«Som estil bakala i una miqueta chonis. Som garrulas. Posa't això, així, de putot putot»,i l'Adela, al despuntar l'alba, desfondada, exclamava:«No puc més. Ja fa 12 hores que sóc en aquesta festa i no li he trobat la gràcia. ¡Això és aguantar per aguantar!».

Efectivament,Adela, aguantar, o resistir, com dirien els clàssics. Igual que a Eivissa, la mateixa vacuïtat, però aquí almenys aquesteschonisdel Llevant són autèntiques: quan pixen, no pixen colònia lavanda.