L''allegro fortissimo' de la SGAE

Estupenda ocasió la que ens acaben de deparar TVE-1 i TV-3 per poder practicar el sa exercici de la tele comparada, concretament del reportatge d'actualitat comparat. Estem parlant dels treballs queInforme semanali30 minutsacaben de dedicar-li al vidriós tema deTeddy Bautistai el seu grupet de directius de la Societat General d'Autors (SGAE). Dissabte,Informe semanal va abordar aquest assumpte en el seu primer reportatge. L'exposició que van elaborar va ser d'una estranya superficialitat. No van dir cap mentida en aquest treball, és veritat, però semblava enfocat a minimitzar el sonor cacau que s'ha generat a base de no aprofundir sobre cap de les acusacions que pesen sobre la directiva de la SGAE. O sigui, evitant informar a fons sobre la gravetat de les diligències judicials, i passant de puntetes -o senzillament silenciant- tot l'entramat societari instrumental que s'ha conformat dins de la SGAE, les inversions sospitoses, o l'opaca gestió de les subvencions. Home, després d'haver vist aquest treball ens vam quedar molt relaxats. Si el que pretenien era treure-li importància al cacau que hi ha muntat ho van aconseguir plenament: ni una capsa sencera de Trankimazín

L'endemà, diumenge, el programa30 minutsde TV-3 també va estar dedicat al tema de la SGAE. ¡Ah! Sent en teoria la mateixa partitura, vam poder sentir uns arpegis, una sonoritat, que no sospitàvem. Gravíssimes acusacions per part del jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas («apropiació indeguda i administració fraudulenta»). Lluminoses declaracions de l'advocatJosep Jover,el lletrat que ha aconseguit derrotar en els tribunals la bàrbara aplicació del cànon digital, i que advertia:«Això només és el primer tall d'un rosbif que tindrà molts més talls», i va retreure al Ministeri de Cultura la seva falta de vigilància. També vam poder veure una il·lustrativa teranyina de societats (SDAE, Microgénesis, Arteria...) dirigides per familiars de directius de la SGAE, i vam tenir accés a part del sumari en què figuren escoltes telefòniques del tipus:«Es deuen dos milions d'euros al Ministeri d'Indústria, i tota la pasta que han posat a SDAE és una mentida». ¡Ahh! Arribats a aquest punt s'ha de felicitar30 minuts: en lloc de donar-nos una pastilla tranquil·litzant ens han informat. Que d'això és del que es tractava.