tu i jo som tres

Debuta Chelo, lapiden Aída

Tu i jo som tres / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Seguint els millors manuals de l'art de la guerra, els impulsors del forn crematori de Tele 5 han elaborat una insuperable estratègia de combat, un pla d'atac perfecte, perquè les bombes humanes que tenen en nòmina, les criatures kamikazes que tenen contractades, vagin explosionant de manera sistemàtica, com en els grans castells de petards de les Falles de València. Per exemple, l'entronització deChelo García Cortésal microonesDeluxe ha estat un treball digne dels millors rostidors de pollastres del planeta. Després d'acomiadar-se emotivament la setmana passada delDEC(A-3 TV),Chelova debutar ahir a la matinada a la papillaDeluxe, on li tenien preparada una rebuda molt bonica: van aparèixer alguns ocellets del programa donant-li, a crits, aquesta benvinguda:«Chelo, véns a treballar aquí mentint, enganyant, salvant el cul /.../ Entre tota la merda que ja tenim, a sobre véns tu a ficar-ne més encara», o sigui, molt d'afecte, un companyerisme exquisit. ¡Ah! són les regles d'aquest rostidor: o rosteixes el veí o et rosteixen a tu. El que més mal ens fa a casa és el que va comunicar la mateixaChelosobre el sou que rebrà. A instàncies deJorge Javier («Escolta Chelo, s'ha publicat que cobres 8.000 euros per programa»), ella va contestar:«Això és completament fals. ¡Què més voldria jo!». Home, doncs molt malament. En aquest tipus de reunions antropòfagues un plus de perillositat és preceptiu.

L'altra línia de combat que els especialistes del rostidor han preparat amb una precisió colossal ha estat el desembarcament d'Aída NízaraLa isla de los mosquitos (Supervivientes). Enviada allà, un cop més, perquè faci de piròmana, han aconseguit un incendi que està deixant arrasades aquelles pobres illes. Els rostidors van dissenyar l'operació al mil·límetre. AAídala van col·locar en un illot al costat deRosa Benito. O sigui, elles dues soles. I a Madrid tots resaven per veure si sorgia alguna canallada. I efectivamentAídano va defraudar: va començar a preguntar-li aRosa(que no sap res de l'accident d'Ortega Cano) què passaria si el torero, casualment, morís; i cosetes així, necròfilament morboses. La veritat és queRosa, en la seva beneïda ignorància, no es va assabentar de res, però la gravació, repetida i amplificada per la cadena, ha servit perquè els rostidors s'indignin teatralment, com si l'incendi no anés amb ells. I fins i tot han titllatAída de «filla de p...». ¡Ah! que dolenta que ésAída,¿oi?