tu i jo som tres

Estrictament fets provats

El bitllet de Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Exposició d'intencions clares i diàfanes:«Aquesta ficció televisiva està basada exclusivament en els fets provats per la sentència 65/2007 de l'Audiència Nacional i la sentència 503/2008 del Tribunal Suprem».Aquest era el rètol, l'avís, amb què va començar dilluns passat el primer capítol de la minisèrie o telefilm11-M,que ha emès Tele 5 (la segona i última entrega va concloure ahir a la matinada). Ha estat una advertència pertinent: no porta a error, i al mateix temps serveix d'avís a aquells que potser buscaven en aquesta dramatització el morbo de les interpretacions al marge de les sentències, i que tantes pàgines especulatives van omplir en alguns mitjans. El treball que hem vist s'ha centrat bàsicament en les aventures, maquinacions, trames i preparatius de les cèl·lules terroristes islamistes que van perpetrar l'esgarrifós atemptat que va acabar amb la vida de 191 éssers humans, i en va deixar 1.856 de ferits i traumatitzats per a tota la vida. S'ha de dir que ha estat un treball seriós, ben realitzat, amb un cura exquisida, respectuosa, en cap moment furgador o morbós sobre les víctimes, que han estat dibuixades suaument amb breus pinzellades, netament ficcionades, sobre la vida normal d'alguns d'aquells ciutadans que van agafar el tren aquell fatídic matí de l'11 de març del 2004. O sigui, que avui s'ha de felicitar Tele 5 per un doble motiu: perquè el treball és rigorós i per l'alegria de trobar en aquesta cadena un treball no ruboritzant, cosa que està sent bastant difícil des de fa uns anys. L'única heterodòxia, maldat o llicència que s'han permès és aquest moment que reflecteix la foto adjunta, quan un dels actors que encarna un terrorista fa una trucada telefònica als seus sequaços: la cabina escollida té enganxat al vidre un pòster deMariano Rajoy,un d'aquells retrats de la campanya per a les eleccions d'aquell any. M'esforço per buscar-li una intenció, una utilitat. No n'hi trobo. I, menys encara, gràcia.

PAOLO VASILE.- DonPaolo segueix proporcionant excitants titulars. L'últim, l'altre dia, en la mediàtica celebració de la pròrroga de contracte -tres anys més- d'Ana Rosa Quintana.El pintoresc conseller delegat va dir d'ella:«Estic content amb Ana Rosa: no toca mai els collons». Arribats a aquest punt demano que aDon Paololi donin un programa. És un humorista nat.