Al clauer de Trias hi falta una clau

Polòniaha celebrat aquesta setmana (TV-3) l'entronització deXavier Triascom a nou alcalde de Barcelona elaborant un esquetx molt divertit basant-se en el traspàs de claus entre la criatura entrant i la criatura sortint. O sigui, ambTriasfet un embolic davant l'enorme clauer queHereuli entrega, un tremendo manyoc de claus on falta, precisament, l'única clau que compta, la de la governabilitat, que és la que té apalancadaAlberto Fernández i no la deixa anar de cap manera. ATrias, això sí, li queda un consol: tenir en el seu poder les claus de totes les gàbies del zoo, i potser per això acaba instal·lant el seu despatx a l'àrea dels orangutans i ximpanzés. O sigui, la caricatura que han dibuixat elspolacssobreTriasés la d'un home despistat, potser fins i tot sobrepassat pel pes del clauer, però que transmet una gran tendresa i bon rotllo. No és reprotxable aquest dibuix amable que li han dispensat aPolònia: durant tota la campanya, i molt abans també,Xavier Triasha sabut construir-se una estela de personatge entranyable. La vidriòlica acidesa de l'últimPolònia s'ha de buscar en un altre esquetx. La dentada l'han clavat sobre les malparades carns d'una resta de cúpula del PSC, un trio de criatures avui políticament una mica desballestades:Clos,HereuiMontilla. ¡Ah! Ha sigut tremendo. Gràcies a un pintoresc viatge a través de la màquina del temps elspolacshan descobert el futur immediat que els espera a aquests tres. A saber:Joan Closacaba en una cafeteria fent de silvestre cambrer;Jordi Hereuculmina la seva trajectòria professional com a escombriaire dels carrers de Barcelona, amb un cabàs i una escombra; iJosé Montilla, amb un deplorable aspecte d'indigent afaneta, surt estirant un carret ple de ferros i metalls que va recollint tristament, és a dir, arriba a la jubilació en qualitat de drapaire ambulant. ¡Ahh!, ase magre, ple de mosques.

MÒNACO .- Excitació ahir a la tarda al plató de laCampos(Qué tiempo tan feliz, T-5) davant l'enllaç de Mònaco. De convidada estel·lar,Anita Obregón. ¡Ah! Buscaven en ella confidències picants sobre el príncepAlbert, de quan deien que estaven enrotllats. Exclamaven els xafarders:«Si haguessis seguit amb ell, ¡avui seria el teu casament!». IAnitaes deixava bressolar, fent ganyotes i encreuant les cames. Home, cal donar gràcies al Senyor: una altra princesa lliure per T-5 seria demolidor.