Va morir feliç, va morir d'un polvo

Encara que estan al tram final de la seva història, perquè TV-3 ha anunciat que no la seguirà emetent, la sèrieInfidelsacaba d'oferir-nos una altra tremenda i més atrevida escena sobre el seu tema estrella: el sexe. L'escena s'inicia quan ens enfoquen la fogosaCruzcavalcant ardorosament sobre l'Esteban,el seu amant, al llit d'una habitació d'hotel. La passió que posa ella a la feina és molt encabritant i bonica. I després d'acabar-se el moment, aconseguit l'instant culminant de la feina, laCruzsospira complaguda i satisfeta, i s'abraça, es recolza sobre el cos de l'Esteban,que segueix ajagut panxa enlaire al llit hoteler. Li diu, li xiuxiueja, panteixant encara:«¿Te'n recordes de quan vam fer l'amor per primera vegada?»Però no hi ha resposta. L'Esteban no diu ni piu. Ni es mou. Està sumit en un quietisme sospitós. Llavors ella se'l mira, arrufa les celles, li mou la cara, li mira els ulls i adverteix, horroritzada, que el seu amant és mort. ¡Ah! El moment és terrible, hi estem d'acord. Però no és irreal. S'han donat casos com aquest en la vida comuna i corrent. Persones que mentre estaven fent l'amor, la seva parella s'ha quedat encarcarada. Aquí el que és cafre, grotesc, és el tractament que els guionistes han escrit com a continuació d'aquest terrible succés. O sigui, quan laCruz truca a les seves amigues perquè vagin a socórrer-la. ¡Ah! Es presenten totes a l'hotel, i més que un acte d'auxili el que allà es plasma, es pinta, es dibuixa, és una escena que sembla treta de la pel·lículaLes excursionistes calentes, però en versió carnaval de Cadis ichirigotas. A casa ens partíem de riure per terra. Arriben fins i tot a posar el cadàver sobre una cadira de despatx, amb rodes, i el van arrossegant pel passadís de l'hotel com en una òpera bufa, com en una astracanada de comèdia d'embolics. I quan al final arriba la doctora, al certificar la defunció, laCruzexclama, amb risible emoció:«Va morir feliç».¡Ahhh! Sí senyora. Va morir d'un atac de felicitat immensa. Només li va faltar afegir, com a epitafi i estrambot:«Va morir d'un polvo: pulvis est et in pulverem reverteris».

Aquesta variant dels guionistes, en clau xocant, extravagant i irrisòria, potser es deu que s'han espantat de la seva pròpia elucubració sexual i mortuòria, i li han volgut treure ferro a tan necròfila escena derivant el cas cap a la comèdia. Però no han derivat, sinó derrapat, que és una altra cosa. L'humor negre és un art delicat. Exigeix talent.