La punteta de l'iceberg

Molt poques criatures són tractades a la tele com ha estat tractatSandro Rosella Esport 3. No només pel to, gloriós i entusiàstic, i la cordialitat de l'entrevista que li ha practicatLluís Canut,sinó perquè la direcció de la cadena va decidir emetre-la també per TV-3. ¡Ah! Sensacional iteració: simultaneïtat en dos canals de la mateixa corporació. Això demostra la colossal importància que té el futbol -el Barça, en concret- en la vida de la nostra admirada Televisió Nacional de Catalunya. Només faltava afegir-hi el Club Super3 i haurien aconseguit una nit monotemàtica molt bonica. El treball deCanut,en el seu paper d'entrevistador, va estar intel·ligentíssim. Aquest experimentat i savi periodista sap que amb les coses de menjar no s'hi juga, i com que el Barça és l'exclusiu mannà del qual s'alimenten els índexs d'audiència dela teva, el seu treball i les seves preguntes van ser un exemple d'alta orfebreria. Va començar preguntant-li pels magnífics gladiadors del club.Dani Alves,fantàstic,«el millor lateral del món». PerPiqué,sensacional artista de la pilota, de primeríssima categoria, sobre el qualRosellva advertir que la seva relació«amb aquesta noia» l'omple d'alegria perquè, amb ella, el jugador és enormement feliç, cosa que transformaShakiraen un apassionant reforç, oplus, que ajuda molt.Canuttambé el va convidar a parlar un moment del genial entrenador,Pep Guardiola.IRosellva enfilar sobre la marxa un arpegi molt bonic: «El Pep amb el Barça és sentiment. Mourinho amb el Madrid és professional»,un apunt que condensa, magistralment, tota la cosmogonia existencial de l'esperit blaugrana: això nostre és una qüestió de cor, mentre que allò del Madrid és una qüestió de cartera. ¡Ah! Quina poètica més extraordinària la que va saber anar traientLluís Canutdel seu convidat. Van aconseguir entre tots dos un quadro idíl·lic.

Però a nosaltres, a casa, el cop que més ens va agradar va ser quan el periodista va passar a preguntar-li per ladue diligence que pesa sobre el president anterior,Laporta,i la que va ser la seva junta directiva. És a dir, el lleig i segons sembla injustificable forat econòmic que s'ha trobatRosell.ICanut va preguntar, amb picardia: «¿El que hem vist és només la punteta de l'iceberg?» I només dir això de l'«iceberg»,¡patapam!, va sortir al plasma, noLaporta,sinó la tremenda imatge deJoan Oliver.¡Ahhh! Quin cop tan saborós, sí senyor.