Arguiñano, caganer feliç

La primera recepta de l'any que ens ha proposatArguiñano(A-3 TV) ha consistit en una sopa de gallina al curri feta en olla exprés; o sigui, un cant a la velocitat de la cassola a pressió. Però el més gustós d'aquesta primera jornada gastronòmica ha estat que content i feliç que ha quedat el cuiner amb el regal que li han enviat uns amics de Centelles: la seva pròpia figura en actitud de caganer. ¡Ah! Com disfrutavaKarlitos mirant-se a si mateix posat a la gatzoneta i evacuant pel darrere. Mentre la gallina feia xup-xup dins del pressuritzat artefacte, ell es delectava amb la seva pròpia figureta, i sospirant de satisfacció deia:«Estic content perquè aquest és un moment feliç». Efectivament, sí senyor. Hi ha un divertit poema anònim que arrenca amb aquest delicat verset:«De tots els plaers sense pecar / el més dolç és cagar», i conclou amb una floreta que hi queda meravellosament bé:«És trist estimar sense ser estimat / però encara és més trist cagar sense haver dinat». Resumint: disfrutables sessions les deKarlos Arguiñano. No solament ens il·lustra en l'art de la gastronomia: hi afegeix a més un plus d'entreteniment esquitxat d'humorístics posturismes i acudits. Ens fa passar una estona agradable i distreta.

DE MAS A ROSELL.-TV-3 acaba d'emetre un exquisit massatge en forma de reportatge dedicat aSandro Rosell, el nou president del Bar- ça(Camí d'un somni). ¡Ah! Aquests treballsla tevaels toca molt bé. Similar al que el dia 27 va dedicar aArtur Mas, l'exercici ha consistit en una espècie d'hagiografia -o sigui, la vida d'un sant- en la qual hem vistRosellbressolat per les masses, acompanyat amorosament de la seva família, fent fúting per la carretera de les Aigües, i el bonic plus d'un encadenat de declaracions d'amistats que deien d'ell:«És honest, és proper, és amic dels seus amics, és autèntic, és normal». ¡Ahhh! A casa vam quedar tan subjugats per les virtuts i bondats d'aquesta criatura que quan es va acabar la sessió vam obrir la nevera i s'havia fos la mantega. Home, comprenguemMònica Terribasi el seu equip directiu: que dins d'un mateix semestre hagin canviat els dos presidents més importants del país (el del Barça i el de la Generalitat) els deu provocar una excitació superlativa. Tenir-los contents a tots dos és la clau de l'immediat futur: un garanteix glorioses audiències del futbol; l'altre, la supervivència econòmica. ¡Carpe diem!