El pla 'Rubalcalba'

Buenafuente (La Sexta) s'ha despertat del sopor dels programes enllaunats que aquests dies ens ha anat col·locant i, finalment, amb una setmana de retard, ha parodiat el tema dels controladors i el caos aeri provocat. Home, la mossegada arriba tard, però hem rigut amb la paròdia que ha fet Berto, disfressat de Rubalcaba. Buenafuente li preguntava: «Si els controladors continuen posant-se desafiants, ¿vostès tenen un pla B?», i l'esperpèntica criatura va contestar: «Si tot falla tancarem els aeroports i els avions aterraran a la meva calba. És el que hem denominat ¡pla Rubalcalba!». I era tanta la seva excitació que va acabar militaritzant allà mateix Buenafuente, fent-lo desfilar al compàs d'una cançó molt marcial que ell cantava: «Sono com a president, a tothom li agrada la meva barba, sóc l'únic competent, i a més... ¡tinc una calbaaaa!». O sigui, una mossegada en pla caixa de ressonància d'aquests rumors que circulen i que assenyalen Rubalcaba com a possible relleu de ZP a les eleccions generals.

CAROD ES DEIXA ANAR. - A casa hem disfrutat molt amb l'entrevista de Xavier Bosch amb Carod-Rovira a Àgora (TV-3). Les preguntes, molt ben embastades, van provocar respostes d'una contundència sensacional. Posem-ne unes pinzellades: -¿Quin percentatge de la derrota s'atribueix?

-Miri, jo sóc de lletres.

-¿Es va alegrar dels resultats?

-No sóc masoquista.

-¿Què li ha dit a Puigcercós?

-Fa un any que no parlem.

-¿Li sembla suficient que hagi posat el càrrec a disposició?

-Després de la desfeta d'ERC, llepar-se les ferides no serveix de res.

-¿Acabarà donant-se de baixa?

Notícies relacionades

Digues-m’ho en un minut

La crisi al Pròxim Orient

-És evident. És de sentit comú.

¡Ah! Com s'anava deixant anar Carod davant l'hàbil encadenat que el periodista anava llançant. És de justícia afegir que, després de Carod, Bosch va rebre dos col·legues, Lluís Foix (La Vanguardia) i Francesc Valls (El País), perquè reflexionessin sobre el fenomen Wikileaks. ¡Ah! Quina claredat d'idees. I quina punteria per part de tots dos. Amb Foix m'està passant una cosa colossal: el vaig seguint a les tertúlies de la tele i de la ràdio, passen els anys, i encara que a vegades pugui discrepar de les seves anàlisis, em trec el barret, davant la regeneració del gènere de la tertúlia que aquest pausat, elegant i sagaç company, encarna.