TU I JO SOM TRES

Quina pena: ¡Apeles està deprimit!

José Apeles va anar a ’DEC’ a explicar les seves desventures (A-3 TV). / El Periódico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Com a teloner de DEC (A-3 TV), ha aparegut el negre pare Apeles per explicar-nos una historieta molt trista. Deia Cantizano, al donar-li entrada: «Està deprimit, enfonsat, destrossat. ¡Ha pensat fins i tot en el suïcidi!». I una veu en off afegia: «Les limusines a la porta de casa seva, els dies de vi i roses, ¡han quedat enrere!». ¡Ah! Dimonis, ¿i què li ha passat a aquesta criatura?, ens preguntàvem a casa, molt afligits. Doncs ho va explicar ell mateix, la mar de compungit: «Vaig guanyar milions de pessetes, però els diners s'han acabat. No en queda res. No em criden. No em vol ningú. Totes les portes, tancades. Necessito els platós de la tele. ¡Absolutament!», i es dolia de tanta desafecció i oblit. Home, comprenguem el malestar d'aquest clergue. Enyora aquells temps d'El puente (T-5), en què sortia en pla estrella absoluta i, allà, els contertulis li cridaven: «A tu et donen pel cul cada dia, maricon, putot. Cada nit, al sortir d'aquest programa, et tires un travesti. Ets la pesta», i ell somreia i feia posturetes; i, així, deixant-se sacsejar, guanyava un munt de pasta que li pagava Gestmusic. Enyora aquelles sessions de Yola Berrocal a Tómbola (us ho vaig detallar aquí mateix, el novembre de l'any 2000), en què va explicar que Apeles la feia vestir de Caputxeta, amb la faldilleta molt curta, i la ficava en un armari d'una habitació d'un hotel, i ell obria la porta i cridava «¡Sóc el llop, sóc el llop!», i escenificaven els dos aquest conte tan bonic, i tan infantil. ¡Ahh! Eren temps molt bonics, sí; i ara el pobre Apeles, deprimit i sense ni un ral, ha vingut a demanar, a implorar, que la tele el torni a contractar per fer algun numeret. ¡Ah! No us podeu imaginar la pena que ens ha fet aquest capellà. En vista d'un cas tan trist, s'hauria de tramitar una súplica a la Conferència Episcopal, perquè li donin un cop de mà. No obstant, ara que ho recordo, estic en disposició de donar-li una alegria. Tinc anotat al meu arxiu d'ornitologia (també us ho vaig explicar aquí) que el febrer de l'any 2001 li va ser concedit el preat títol de Guia Turístic de Catalunya. L'hi va atorgar el llavors conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Subirà. Home, doncs mans a l'obra de seguida: ara que Convergència ha reconquistat el poder, que Apeles reivindiqui immediatament el seu títol. Espanten una mica els tours que pugui organitzar aquest capellà, però tot sigui per allunyar de la fam un mossèn tan valuós. Tan significatiu.