TU I JO SOM TRES

'Deluxe' a Barajas

Una connexió de ’Sálvamedeluxe’ des de Barajas T-5. / periodico

2
Es llegeix en minuts
FERRAN Monegal

I mentre el pàjaro en recerca i captura, Rodríguez Menéndez, anava efectuant la seva deposició, en connexió directa de videoconferència des de Buenos Aires (Sálvame deluxe, T-5), Jorge Javier Vázquez va anar intersectant una altra connexió amb un dels seus reporters xafarders des de l'aeroport de Barajas. O sigui, la informació sobre el caos provocat per la vaga encoberta dels controladors, submergida en la mateixa latrina del delinqüent de Buenos Aires. Pèssim exercici. Vergonyós. A l'altra banda, a l'altre programa de la competència (DEC, A-3 TV), Jaime Cantizano va tenir com a mínim la sensatesa de separar perfectament la seva martingala, el seu esperpent, el seu aquelarre, del que era estrictament informatiu: cada vegada que va interrompre el seu caldo de xafarderia nacional per informar del problema aeri, ho va fer donant pas a Matías Prats, és a dir, donant pas als serveis informatius de la seva cadena, que era el que corresponia en aquest cas. No sé quin cos li deu haver quedat a Pedro Piqueras, responsable màxim del periodisme informatiu de Tele 5, veient que eren els xafarders de Sálvame els encarregats d'informar-nos. Així va passar el que va passar, és clar. Posat un xafarder, amb la carxofa a la mà, a Barajas, aquesta vegada en lloc de perseguir la bragueta, les calces o les banyes de qualsevol dels famosets que nodreixen el programa, es va dedicar a perseguir els ciutadans atrapats, encallats, a l'aeroport, amb especial dedicació sobre un nen de 10 o 12 anys d'edat, potser menys, de nom Álvaro, a qui van dedicar una gran atenció perquè deia: «¿Quan arriba el meu vol? Si no arriba, faré una reclamació: ¡Zapatero dimissió!». Afegim que Jorge Javier Vázquez, des del plató, també molt enfadat perquè tenia previst un viatge a l'acabar el programa, va postil·lar: «Aquesta nit donarem l'adreça de tots els controladors que han fet vaga, perquè puguin anar a les seves cases a exigir-los responsabilitats. I després d'Álvaro hi aniré jo, casa per casa». I va rematar, molt irat: «¡S'ha de ser molt fill de puta per escollir precisament aquests dies per amargar la vida al personal!». Arribats a aquest punt, es pot suposar que la vergonya, el cabreig, dels periodistes adscrits als serveis informatius de Tele 5 deu haver estat colossal. Això dels controladors ha estat salvatge, intolerable, probablement fins i tot delictiu, però entregar el seguiment d'aquesta importantíssima informació al Sálvame deluxe es mereix presó.