M.A.R., la loteria i el dòmino

Notable gesta l'aconseguida per El FolloneroJordi Évole(Salvados, La Sexta): es va emportarMiguel Ángel Rodríguez, el tremendoM.A.R., fins a Arenys de Munt, i allà va aconseguir que es begués, sencera, unaaltercola, la colalliure i catalana. Més encara: en una xarcuteria de la localitatÉvoleva comprar números de la Loteria de Nadal, paperetes impulsades i retolades amb les sigles d'Esquerra Republicana de Catalunya, i també de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular), i li deia:«Agafa'n, una per a tu, una per a Curri Valenzuela, una per a Carlos Herrera...», i el més bonic de la situació és queM.A.R.se les anava guardant amb molta il·lusió. No obstant va tenir un sobresalt precisament quan es va adonar del contingut d'una llegenda que figurava a les butlletes:«Per al sorteig de la Loteria de Nadal que se celebrarà a Madrid, capital del país veí, el 22 de desembre». ¡Ahh! Això de «capital del país veí»va deixarM.A.R. una mica trasbalsat, però la veritat és que aquest cop d'emportar-se a qui va ser virtuósvalet de chambre delsAznari fins i tot Secretari d'Estat del seu Govern a la localitat pionera de les consultes independentistes catalanes ha estat molt bo. En el seu periple per Arenys també van entrar en un bar on hi havia uns ciutadans jugant al dòmino. Llavors es va produir un diàleg, un civilitzat intercanvi d'opinions entreM.A.R. i un cavaller de la taula, que mereixeria ser reemès per tots els programes de la brunete mediàtica de la tele. ¡Quin seny, quina claredat d'idees, quina netedat expositiva, la d'aquest senyor del dòmino! Li deia al visitant:«Miri, tots els pobles tenen dret a ser el que vulguin ser. Quan Catalunya arribi a la independència jo continuaré menjant pernil de Jabugo, i viatjant a Andalusia, que sóc un enamorat d'Andalusia, i visitant els meus amics de Madrid, de Castella i de Saragossa...». I llavorsM.A.R., per fer una gràcia, va respondre:«Doncs per entrar a Andalusia necessitarà passaport i visat, i potser hi podrà entrar, o no». I llavors aquell sensacional jugador de dòmino se'l va mirar un instant en silenci, i li va contestar educadament:«Per entrar a França jo no necessito passaport». ¡Ah!Évoleflipava davant d'aquella trobada improvisada, i sobretot, davant d'aquell lúcid interlocutor. De qualsevol manera, prenguin nota dels números queM.A.R.es va emportar per repartir a la caverna: el 12.918 i el 13.909. Si els toca la grossa, és per demanar asil al Marroc.