Les ungles de Montilla

Si fem abstracció per un moment d'aquesta discutible, molt discutible, passió que els ha agafat als polítics per pujar aLa noria (T-5), s'ha de reconèixer que li han fet una feina exquisita i delicada al president de la Generalitat José Montilla.No li han estalviat les interrupcions publicitàries

-quatre en total, cada 18 minuts aproximadament-, incloent-hi dos reclams d'«¡Enviï un missatge a aquest telèfon, que tenim per a vostè 30.000 euros!»,amb Jordi Gonzálezdret, incentivant la trucada dels diners, i el president al seu costat, assegut a la cadira, esperant que acabés l'ham dels euros; o sigui, la pasta per sobre de les institucions. Però al marge d'aquests cops decaixa-i-cobrament,és veritat que la feina ha estat afectuosa. No només pels acurats vídeos sobre la trajectòria deMontilla-el xaval que va arribar a Catalunya amb una maleta trencada i que ha arribat a president-, sinó també per la intersecció d'una entrevista gravada a la seva dona,Anna Hernández,que ha significat un contrapunt, o complement, al quietisme del seu marit. Han aconseguit plasmar un tàndem existencial marit-dona, del qual potser haurien de prendre nota els assessors deMontilla:les càlides pinzellades d'Anna Hernándezvan aconseguir un clima, una proximitat, a tenir molt en compte. TambéJordi Gonzálezha estat molt acurat. Hi va haver un moment en què, advertit pel mateixMontillaque tenia el vici de mossegar-se les ungles, elJordili va fer allà mateix la manicura al president, un detall realment bonic, i li donava consells i li explicava un mètode perquè deixés de menjar-se-les. ¡Ah! Aquestmoment unglesha estat realment bo. No sabem com ha estat païda aquesta entrevista perArtur Masi els seus assessors, però m'atreveixo a suposar que devia generar una mica de gelosia. Sobretot el paper dePilar Rahola.És veritat que laPilar no ha tingut ambMontillaels espasmes i els èxtasis que li van sobrevenir fa unes setmanes quan va estar el seu molt admiratArtur assegut en aquella mateixa cadira; però era per veure com castigava laPilarcontraAlfonso Rojocada vegada que aquest periodista intentava mossegarMontilla.Li deixava anar:«¡Per Déu Alfonso! /../ President, pagui-li una setmana a Barcelona, ¡a veure si es cura! /../ ¡Alfonso, que no en tens ni idea! /../ ¡Fill, ets monotema!»,i així tota l'estona; iMontilla es divertia enormement, i el públic assistent també. Potser no tant al sancta sanctorum de Convergència.