Alicia Hermida: «La inseguretat dels actors és positiva»

-¿Com porta l'aventura d'hispanitzar Las chicas de oro?

-Cada vegada que comences una cosa nova sempre tens el dubte de si l'encertaràs o no. L'interès és molt gran. Jo havia vist molt poquet Las chicas de oro, però em va semblar molt interessant i divertida. Fa temps, un company em va dir que havia de fer aquesta sèrie, i quan m'ho van proposar, no vaig trigar gens a acceptar la feina. La nostra professió sempre està plena de dubtes, però està bé que sigui així: la seguretat és molt dolenta. Tenir seguretat no et deixa créixer gens. La inseguretat dels actors és positiva.

-¿És veritat que li han reduït el paper de Valentina a Cuéntame... per poder fer aquesta sèrie?

--Sí. Va ser difícil arreglar-ho i compaginar-ho, però al final em van dir que havien demanat als guionistes que no em fessin sortir gaire. TVE no volia renunciar al personatge i la productora de Cuéntame..., tampoc. Jo hi estic molt a gust, en aquesta sèrie tan meravellosa.

-Però sí que va deixar la feina de coordinadora d'actors a Cuéntame...

--Sí. No ho podia continuar fent, era impossible. Las chicas de oro m'absorbeix molt de temps.

-¿En què consisteix dirigir actors?

-És una feina prèvia al rodatge. S'anomena taula italiana o assaig a la italiana. Ens centrem en el text i l'estudiem. Tot i que hi ha coses que només les veus al plató, al mirar el monitor i observar què sobra i què falta. Amb els actors que tenen més dificultats treballes més el text.

-¿Ajuda a millorar l'entonació?

-Si cal, sí. A vegades, algun actor em diu que no entén el text i l'hi llegeixo. L'únic que faig és respectar la puntuació. És que avui dia no es té cultura del text.

-Sobretot a la televisió, ¿oi?

-Els actors que vénen del teatre sí que en tenen. No és el mateix fer un guió de tele que una obra de teatre escrita i elaborada o un bon guió de cine. El text és sempre allò fonamental. Sempre ens esforcem perquè els guions siguin com més bons millor. Després, al monitor, hi veus les coses que sobren, gestos, actituds.

-¿Podria recordar alguna experiència didàctica amb els Alcántara?

-El nen, Carlitos (Ricardo Gómez), ha assimilat la lliçó perfectament. No para de dir: «No s'ha de fer que es fa, s'ha de fer».

-¿Què és el que més corregeix?

-La meva feina bàsicament és la de treure cosetes: «No facis aquesta cara, no facis això, no sobreactuïs...» Posar-les és més difícil. A vegades, algun dels directors de Cuéntame... em diu: «Aquest actor està fent teatre». I sempre li contesto: «No, sobreactua». Però també se sobreactua en cine i en televisió. A vegades, jo veig a la televisió que sobreactuen com en els anys més dolents i remots.

-¿I com li va a la nova sèrie amb les seves col·legues d'or?

-Molt bé. Concha Velasco és molt oberta i espontània. Està plena d'energia i té molta generositat. Em porto molt bé amb totes. Amb Lola Herrera només hi havia treballat a la televisió, mentre que amb Carmen Maura hi vaig estar a punt de treballar dues vegades anteriorment. Però hi ha un denominador comú entre les quatre, que és l'energia i les ganes de treballar.

Notícies relacionades

La bona fe i les males errates

Setmana Santa a RTVE

-¿Prefereix dirigir actors o actuar?

-No m'havia plantejat mai fer aquesta feina. M'ho vaig plantejar perquè a Espanya no existia gaire entrenament de l'actor. No era una vocació, sinó que pensava que era una necessitat. A vegades un no té on anar a entrenar-se. I els actors necessitem entrenar-nos molt.