programació

TVE-1 estrena avui la versió de Moreno de 'Las chicas de oro'

La comèdia compta amb Concha Velasco, Lola Herrera, Carmen Maura i Alicia Hermida

Una imatge de ’Las chicas de oro’, amb Carmen Maura, Alicia Hermida, Lola Herrera i Concha Velasco.

Una imatge de ’Las chicas de oro’, amb Carmen Maura, Alicia Hermida, Lola Herrera i Concha Velasco. / JAVIER DE AGUSTÍN

2
Es llegeix en minuts
JUAN FERNÁNDEZ / Barcelona

La primera cadena de TVE estrena aquesta nit una de les seves grans apostes de la temporada: l'adaptació de la popular comèdia nord-americana de la dècada dels 80 Las chicas de oro. Es tracta d'una aposta important per a la casa: la televisió estatal ja fa uns quants dies que està publicitant el debut de la sèrie i ha comptat amb quatre grans dames de la interpretació per encarnar les protagonistes: Carmen Maura, Lola Herrera, Concha Velasco i Alicia Hermida. Però la verdadera proposta no la fa TVE, sinó José Luis Moreno, propietari dels drets del guió original, autor de l'adaptació dels diàlegs i responsable de l'estil i la factura final de la producció.

Notícies relacionades

Moreno (Escenas de matrimonio, Aquí no hay quien viva, La que se avecina...) va acompanyar les quatre actrius en la preestrena que va tenir lloc la setmana passada a Madrid i va definir la sèrie com «una comèdia blanca i dolça, que no altera ni ofèn». La producció evoca l'origen que la inspira en detalls com la música i els recursos visuals, que serveixen de suport per al canvi d'escenes (els típics de les sèries nord-americanes dels anys 80). Però la sensació que transmet l'adaptació, al cap de cinc minuts d'haver començat, no és la d'estar davant les noies d'or espanyoles del 2010, sinó davant una sèrie de la factoria Moreno. Des de la decoració -generosa en flors de plàstic i attrezzo de cartró- a la il·luminació i la textura visual -l'habitual de les produccions del popular exventríloc-, la telecomèdia recorda més Escenas de matrimonio que la famosa sitcom en què es basa.

CÀRREGA HISTRIÒNICA / El treball de les actrius es debat entre l'emulació i l'apropiació del personatge. Maura i Hermida, titulars de papers amb més càrrega histriònica, opten per l'emulació. La Rosa de Carmen Maura mostra sense dissimular l'aire naïf de Rose, i en alguns moments s'acosta molt a la paròdia. Per la seva part, Alicia Hermida imita amb gràcia els cops baixos que solien caracteritzar l'àvia Sophia a la sèrie de referència. En canvi, Concha Velasco i Lola Herrera s'allunyen més de la còpia al donar vida, respectivament, a Dorothy i Blanche. Els diàlegs mantenen el ritme àgil i el to àcid de la comèdia original, amb adaptacions locals del tipus: «M'ho ha portat el meu cosí d'Andorra» (frase que diu Maura mostrant un esprai d'autodefensa en el primer capítol). Aquesta nit s'emeten seguits dos episodis, cadascun de 25 minuts de durada. En això l'adaptació també ha estat fidel a la inspiració.