Jessica Szohr: «Com a actriu, sóc responsable davant els fans»

¿El seu personatge és una rebel, per la manera de vestir, pel caràcter. ¿Era així quan anava a l'escola?

¿¡No! Era bastant bona estudiant i esportista. A l'escola sempre hi ha temptacions i oportunitats per anar a llocs on els teus pares no volen que vagis. Però la majoria de vegades em portava bé.

¿¿Quina opinió li mereix Nova York, la ciutat de la sèrie?¿És sorprenent. És plena de cultura, d'art, de música, de bons restaurants. A la sèrie, Nova York és com un personatge més.

Gossip girl. ¿La seva vida també és així?¿No del tot... Em sento una mica com Vanessa. Ella és el personatge amb qui és més fàcil relacionar-se. És cert que el percentatge de gent que viu aquest estil de vida luxós a l'Upper East Side de Nova York (el barri de la sèrie) és molt petit... Quan els meus amics van veure els primers episodis, em van dir: «La gent no viu així, amb dotzenes de bosses i limusina per anar a l'escola».

¿Un personatge glamurós, com tot el que envolta

¿Però segur que no es resisteix a sortir de compres.

¿Toco de peus a terra. Però sí, sóc molt fan de la roba vintage. Des de sempre he anat a botigues de roba usada i de segona mà. M'agrada la moda, però disfruto donant-li el meu toc personal. Crec que la part sexi de la moda és agafar el que t'agrada, però no arribo a l'extrem de dir: em poso això perquè toca. Des que treballo a la sèrie, m'he obert més a la moda de qualitat, però combino les dues coses.

¿¿Si la gent parlés més a la cara dels seus problemes hi hauria menys xafarderies (gossip, en anglès)?

¿La xafarderia de vegades pot ferir. Parlar a la cara podria tallar rumors d'arrel. Però, és clar, els nois són nois i el xafardeig és xafardeig. Això no canviarà. I amb la tecnologia actual, SMS, MySpace, Twitter... La gent vol saber coses dels altres. Per això crec que el xou funciona. Dóna a la gent una hora sense preocupacions.

¿¿Era molt xafardera a l'escola?

¿Tenia el meu grupet d'amigues, sí. Discutíem i crèiem que ens havien trencat el cor quan, de fet, no sabíem què era l'amor. Però la meva mare sempre em deia que no fiqués el nas als assumptes dels altres. De vegades li feia cas.

¿¿Com manté la seva vida privada allunyada dels comentaris?

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

¿Miro d'apartar del meu costat la gent de qui no et fies. De vegades és difícil, perquè acostumo a ser confiada i sempre ofereixo el benefici del dubte. Encara que una cosa que m'ha ensenyat l'èxit és que has d'aprendre en qui pots confiar.

¿¿Sent responsabilitat pel fet que molts adolescents es veuen reflectits en el seu personatge?¿Sí. Moltes noies es fixen en el que faig fora de la feina. Crec que els actors tenim responsabilitat davant dels fans i no podem fer bogeries. De totes maneres, sóc la gran de cinc germans, així que, si no sortís a la sèrie, seguiria sentint que tinc la responsabilitat davant dels meus germans. Som responsables davant dels nostres fans i, si no fos per ells, no tindríem feina. Cal tenir-ho en compte.