Elon Musk contra Sam Altman: arrenca el judici entre magnats que pot canviar la indústria de la IA

Més d’una dècada després de la seva aliança, els dos magnats tecnològics s’enfronten a partir d’aquest dilluns en una batalla legal que pot alterar la indústria. La derrota de Musk –poc acostumat– va mutar en un ressentiment personal cap a Altman i altres directius de la ‘start-up’ com el seu president, Greg Brockman, fins a desembocar en una demanda. Presentada el 2024, la querella acusa els capitostos d’OpenAI d’aprofitar-se dels recursos econòmics de Musk i d’incomplir l’acord fundacional –que establia una IA «per al bé públic» que s’havia d’anteposar als interessos comercials– al convertir-se en una empresa amb ànim de lucre.

El judici que arrenca avui a Califòrnia (Estats Units) haurà de determinar si Altman va enganyar Musk al convèncer-lo perquè financés OpenAI com una iniciativa sense ànim de lucre, només per negar aquest propòsit una vegada va aconseguir una multimilionària inversió de Microsoft, principal suport econòmic de l’empresa. Musk va invertir uns 38 milions de dòlars en una firma ara valorada en 852.000 milions.

Acusacions creuades

L’amo de Tesla,SpaceX i la xarxa social X considera que així va ser. És per això que exigeix una indemnització que podria superar els 180.000 milions de dòlars, així com la destitució d’Altman i de Brockman i alterar de nou l’estructura empresarial d’OpenAI. Musk parteix amb desavantatge, segons han valorat experts jurídics consultats per ‘The Wall Street Journal’.

Per la seva banda, OpenAI assegura que Musk coneixia i recolzava la conversió del projecte en una companyia amb ànim de lucre, una cosa que s’evidencia en correus electrònics presentats com a prova abans del judici. La companyia també assenyala que el magnat la va abandonar després de veure com Altman consolidava el seu poder i que la seva denúncia –titllada d’«emboscada legal»– respon a un interès purament comercial. El juliol del 2023, menys de mig any després de demanar una moratòria global en el desenvolupament de la IA generativa, Musk va llançar xAI, la seva pròpia empresa dedicada a explotar aquesta emergent tecnologia.

Impacte en la carrera global

El judici pot tenir implicacions significatives en la carrera accelerada des de Silicon Valley, meca tecnològica dels EUA. Si la demanda prospera, Musk aconseguiria posar pals a les rodes d’OpenAI i dificultar la seva sortida a borsa, que s’espera per a finals del 2026. La seva victòria seria també la d’altres competidors com Google,Anthropic o la xinesa DeepSeek. No obstant, si el cas fracassa, Altman consolidaria el seu poder al capdavant d’una de les empreses més influents del món. A més, també podria debilitar les aspiracions de sortir a borsa de SpaceX, també prevista per a aquest any i que podria convertir Musk en el primer bilionari de la història.

Notícies relacionades

Barcelona atrau un altre congrés sobre tecnologia: acollirà al maig la primera Trobada Internacional de Drets Digitals

«No hi haurà alleujament»: la febre de la IA desencadena l’«apocalipsi de la memòria informàtica» i dispara el preu de mòbils i ordinadors

Pel tribunal federal d’Oakland desfilaran Musk i Altman, però també altres figures clau del sector de la IA com el director executiu de Microsoft,Satya Nadella; el cap de tecnologia d’OpenAI, Kevin Scott; i antics empleats de la firma com el seu cofundador, Ilya Sutskever; l’enginyera Mira Murati, coneguda com una de les ideòlogues de ChatGPT; o l’exdirectiva Shivon Zilis, mare de quatre dels fills de Musk. A més de Sutskever, també hi participaran Helen Toner i Tasha McCauley, tres dels membres de la junta directiva d’OpenAI que a finals del 2023 van acomiadar temporalment Altman a l’acusar-lo de no ser «consistentment sincer».

Xafarderies sucoses

El judici entre Musk i Altman també ha despertat interès per la multitud de xafarderies que ha revelat sobre el sector i algun dels seus principals protagonistes. Entre els documents del cas que han vist la llum n’hi ha que criden especialment l’atenció com el correu en què Musk titlla el fundador d’Amazon,Jeff Bezos, de ser «una mica idiota», el que assenyala el seu consum recreacional de ketamina i amfetamines o el missatge en què Mark Zuckerberg, director executiu de Meta, li assegurava que «eliminaria contingut que revelés dades personals o amenacés les persones» de l’equip amb el qual, beneït per Donald Trump,va purgar l’administració pública nord-americana (DOGE).