El Mozilla Festival converteix Barcelona en epicentre mundial de la tecnologia alternativa

Com va avançar ahir EL PERIÓDICO, l’Ajuntament de Barcelona i la Mozilla Foundation han segellat aquest divendres un acord que garanteix que almenys les dues pròximes edicions del festival continuaran celebrant-se a la capital catalana. L’aliança pactada fins al 2027 consolida l’estratègia del consistori per convertir la ciutat en un punt d’atracció tecnològica que també debati models alternatius a l’actual, popularitzat des de Silicon Valley.

Desaprendre sobre tecnologia i poder

En la seva primera jornada, el MozFest s’ha centrat en la importància de desaprendre el que coneixem de la xarxa per idear camins alternatius sobre el futur digital. I ho ha fet amb ponències de primer nivell com la protagonitzada per la sociòloga indi-nord-americana Ruha Benjamin, professora del Departament d’Estudis Afroamericans de la Universitat de Princeton.

En una lúcida i inspiradora xerrada inaugural, l’experta en la intersecció entre tecnologia, raça i justícia ha reivindicat la imaginació com una eina revolucionària per escapar de les pors i fantasies que envolten tecnologies com la intel·ligència artificial, narratives que, adverteix, «són dues cares de la mateixa moneda tecnodeterminista».

Visió crítica de la IA

Notícies relacionades

ISE 2026 torna a Barcelona amb l’edició més gran i ambiciosa de la seva història

Revisió a gencat.cat: pros i contres de la nova web de la Generalitat de Catalunya

Per la seva banda, la informàtica teòrica etíop Abeba Birhane ha pogut fer la conferència sobre IA que havia de donar al juny durant el congrés AI for Good, organitzat per les Nacions Unides, però que va ser censurada per esmentar el rol que ha tingut en el genocidi perpetrat per Israel a Gaza. «Si ens fixem en les aplicacions d’aquestes tecnologies al món real el patró que trobem és que l’ús principal és per castigar [...] i els més vulnerables en són proporcionalment els més perjudicats», ha denunciat Birhane, fundadora de l’Artificial Intelligence Accountability Lab (AIAL) del Trinity College de Dublín.

El congrés també ha comptat amb xerrades sobre com dissenyar models públics d’ intel·ligència artificial, per què la privacitat ha de ser considerada un dret humà o com investigar l’expansió creixent dels centres de dades i el seu impacte econòmic, social i mediambiental. «Autoritats a diversos països parlen de la IA com un tren que va a tota velocitat i sense ningú al volant», ha explicat el periodista freelance espanyol Pablo Jiménez Arandia, especialitzat en l’escrutini de data centers.