Promesa incomplerta

Les empreses dediquen milers de milions a la IA, però un 95% dels projectes fracassa, segons el MIT

La promesa que la IA generativa accelerarà la productivitat en les empreses no es materialitza, un desengany que, segons l’estudi, no es deu a la falta de qualitat dels chatbots, sinó a una integració defectuosa per part dels gerents

Les empreses dediquen milers de milions a la IA, però un 95% dels projectes fracassa, segons el MIT
4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La febre inversora que està accelerant el desplegament de la intel·ligència artificial s’ha basat en una promesa: més productivitat. No obstant, per a la immensa majoria d’empreses, les expectatives fixades per la indústria tecnològica són, com a mínim, incertes.

Tot i que cada vegada més companyies inverteixen ingents sumes de diners a integrar programes pilot d’IA generativa al seu negoci, un 95% d’aquestes iniciatives s’estanquen i tenen un impacte mínim o nul en el seu compte de resultats. Així ho revela l'informe "The GenAI Divide: State of AI in Business 2025», publicat per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

La carrera propulsada per Silicon Valley amb el llançament de ChatGPT a finals del 2022 ha disparat la inversió corporativa en IA, que l’any passat va arribar als 252.300 milions de dòlars a tot el món, segons dades de la IA Index elaborat per la Universitat de Stanford. La inversió només en IA generativa va camí de créixer un 94% el 2025 fins a acostar-se als 62.000 milions, calcula la firma IDC.

Gegants com Microsoft, Google, Amazon o Meta han envoltat els seus xatbots d’una aura mística, prometent que aquests sistemes regurgitadors revolucionaran tots els sectors productius de la societat. Aquests vaticinis marketinians han acompanyat un frenesí inversor que ha ajudat a disparar el seu valor, el de proveïdors de xips com Nvidia —convertida en l’empresa més valuosa del planeta— i el de start-ups com OpenAI, Anthropic o xAI, d’Elon Musk. No obstant, per a les que queden fora del sector tecnològic aquesta promesa és, per ara, un miratge.

Integració empresarial defectuosa

¿A què es deu aquest fracàs? La investigació del MIT apunta que el principal problema no és la regulació ni la qualitat dels models d’IA adoptats a nivell empresarial —eines com ChatGPT, Gemini o Microsoft Copilot que si reforçarien la productivitat a nivell individual— sinó la "bretxa d'aprenentatge" dels executius. En la majoria de casos, la integració d’aquesta tecnologia és defectuosa «a causa de fluxos de treball fràgils i desalineació amb les operacions diàries», diu l’informe.

Un altre estudi recent de la consultora McKinsey apunta en la mateixa direcció: gairebé un 80% de les empreses diu utilitzar IA generativa, però per a gairebé el mateix percentatge és «sense impacte significatiu en els resultats finals». Al gener, la firma va publicar un altre informe en què confirmava la caiguda de l’«entusiasme inicial» de les empreses per aquesta tecnologia i indicava que el «més gran obstacle per a l’èxit» són els gerents que «no estan actuant amb prou rapidesa» i que no compten amb una «full de ruta estratègica».

Gairebé un 80% de les empreses utilitza IA generativa «sense impacte significatiu en els resultats finals», segons McKinsey

El desplegament fallit de la IA també es deu, segons el MIT, a la «falta d’aprenentatge contextual» dels chatbots. I és que, més enllà del seu antropomorfització per part de les grans tecnològiques, aquests sistemes no aprenen ni pensen com fan els humans. Són capaços d’analitzar grans volums de dades i generar text de contingut versemblant, però, com recalca l’estudi, «no retenen la retroalimentació, no s’adapten al context ni milloren amb el temps».

Fins que això no passi, si és que ho fa, «l’impacte organitzatiu es manifestarà a través de l’optimització dels costos externs, més que de la reestructuració interna», això és, la pèrdua generalitzada de llocs de treball, assenyala el MIT.

El seu informe conclou que, tot i que la meitat dels pressupostos destinats a programes generatius se centren en les vendes o el màrqueting, el retorn més gran de la inversió s'obté en l'automatització de les tasques administratives, que permet reduir els costos derivats de l’externalització. El MIT també remarca que l’adopció de xatbots generalistes com ChatGPT té molt més èxit que no pas els models creats ad hoc per les empreses. Només un 5% d’aquests triomfa.

Desil·lusió i abandonament

L’incompliment de les esperances posades en la IA alimenta la idea que el mercat és una bombolla similar a la puntocom, que va esclatar fa 25 anys. «¿Ens trobem en una fase en què els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA? La meva opinió és que sí», ha confessat en privat Sam Altman, director executiu d’OpenAI, segons el mitjà especialitzat The Verge.

Notícies relacionades

McKinsey creu que estem assistint a la «paradoxa de la IA generativa», una referència a la «paradoxa de la productivitat», que assenyala quan la inversió empresarial en nova tecnologia no es tradueix en un impuls de l’eficiència del negoci. La consultora tecnològica Gartner, d’altra banda, ha predit que la IA està entrant en el que anomena el «vall de la desil·lusió», un període de desencant que s’accentuarà el 2026, però que més endavant es convertirà en una eina de demostrada productivitat.

Aquest desengany explica que el percentatge d’empreses que abandona els seus projectes d’IA es multipliqués fins al 42% a finals de l’any passat, segons una extensa enquesta realitzada a directius tecnològics i empresarials per la firma d’anàlisi S&P Global.