Entendre-hi més

La Xina, l’incòmode aliat d’Apple

El gegant tecnològic ha consolidat el seu exitós negoci externalitzant a la Xina la fabricació de productes estrella com l’iPhone i acatant la censura del Govern, però les creixents tensions geopolítiques amb els EUA, les protestes dels seus empleats i l’augment dels salaris apunten a una altra estratègia

La Xina, l’incòmode aliat d’Apple
6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Dissenyat a Califòrnia. Fabricat a la Xina». De l’iPhone als ordinadors Mac, tots els productes d’Apple porten gravada aquesta frase que il·lustra la bicefàlia del gegant tecnològic de la poma, una doble estratègia que li ha permès convertir-se en l’empresa més valuosa del món durant l’última dècada però que l’ha deixat exposada a les turbulències geopolítiques i socials de la potència asiàtica. Després d’anys d’una simbiosi d’èxit, l’onada de protestes a la seva principal fàbrica a Zhengzhou ha evidenciat la cara fosca de la incòmoda aliança d’Apple amb la Xina.

A principis dels 2000, l’empresa tecnològica va decidir instal·lar-se a la Xina. El país era vist com el lloc ideal on externalitzar la seva producció a base de mà d’obra barata i d’alta qualificació i després va passar a convertir-se en un dels mercats de consumidors més grans del món. Aquesta estratègia va permetre l’ascens d’Apple i va disparar la seva valoració, que actualment supera els 2,3 bilions de dòlars.

Apple és actualment una de les poques grans companyies que ha aconseguit consolidar el seu èxit a la Xina, que suposa entorn del 20% de la seva facturació global. Elegit per Steve Jobs, el responsable d’aquest gir va ser Tim Cook, que el 2011 va agafar el relleu del pare d’Apple per posar-se al capdavant de la companyia.

Però aquesta gloriosa història ha tingut un preu. El 2016, Cook va tancar un acord amb el Govern xinès valorat en uns 275.000 milions de dòlars en el qual es comprometia a augmentar les seves inversions i projectes a la Xina i a canvi s’apartaven les accions regulatòries que amenaçaven de perjudicar el seu negoci, segons va destapar ‘The Information’. «Com ja va fer abans Google, Apple s’ha adaptat a les polítiques que imposa Pequín [...]. Arriba un moment en què les empreses han de fer equilibri entre el seu negoci i les polítiques del país en el qual opera. El pes de la Xina en l’economia mundial fa que aquesta decisió sigui més intensa», apunta Águeda Parra, enginyera, doctora en Ciències Polítiques per la UCM i membre del consell del think-tank Cátedra China.

Aquesta adaptació ha impactat en els drets civils al país. Una investigació de ‘The New York Times’ va denunciar que Cook també va cedir a exigències del règim, com deixar d’utilitzar sistemes encriptats per protegir la comunicació dels ciutadans o bloquejar desenes de milers d’aplicacions incòmodes per a les autoritats a la seva botiga digital, l’App Store. «Apple s’ha convertit en un engranatge de la màquina de la censura que presenta una versió d’internet controlada pel govern», va criticar Nicholas Bequelin, director per a Àsia d’Amnistia Internacional. «Apple no ha mostrat cap resistència, cap historial de defensa dels principis als quals diu que està tan aferrada», afegeix. 

Protestes incòmodes

Al setembre, la factoria xinesa de Zhengzhou va detectar un brot de covid-19. Coneguda com la «ciutat de l’iPhone», la planta gestionada pel proveïdor taiwanès Foxconn va decidir tancar els seus prop de 200.000 empleats, una mesura permesa a la Xina per mantenir les polítiques de tolerància zero davant el coronavirus sense necessitat de paralitzar la cadena de producció. Durant setmanes, aquests treballadors van ser aïllats i sotmesos a jornades de fins a 12 hores en les quals van fabricar entre el 70% i el 85% del producte estrella d’Apple que es ven arreu del món. Farts de la situació, a finals de novembre van iniciar una sèrie de protestes per denunciar els salaris impagats i la fatiga per aquest règim de semiesclavitud. Les manifestacions contra les restriccions pandèmiques s’han estès pel país mentre els contagis arriben al seu rècord.

La revolta a Zhengzhou, fàbrica global dels iPhone, posa Apple en una situació complicada. Si la pandèmia ja va perjudicar la cadena de subministrament i va posar en relleu els problemes que suposa centralitzar l’acoblament dels dispositius en un sol país, com la Xina, les protestes dels seus empleats accentuen aquesta situació. És per això que Apple va mediar amb Foxconn per pagar-los el que devien.

Durant l’últim mes, el centre de Zhengzhou ha operat a un 60% del seu rendiment i per reprendre la producció màxima necessita fins a 100.000 empleats, segons la revista ‘China Newsweek’. Els analistes estimen que això limitarà la demanda de l’iPhone i podria suposar que Apple deixi de guanyar entre 5.000 i 8.000 milions de dòlars. La «significativa» escassetat actual del mòbil insígnia de l’empresa de Cupertino afecta ja prop de sis milions d’unitats d’iPhone Pro, segons va informar Bloomberg, i podria augmentar, una amenaça a l’històric creixement d’Apple. La seva campanya de Nadal es veurà afectada.

Tensions geopolítiques i millores laborals

D’altra banda, les creixents tensions comercials entre la Xina i els Estats Units amenacen de perjudicar el seu negoci. Els avenços de Pequín en una indústria tan estratègica per al futur com la tecnològica han fet saltar les alarmes de Washington, que tant amb la presidència de Donald Trump com amb la de Joe Biden han respost al seu declivi en aquest camp amb una bateria d’agressives mesures econòmiques destinades a torpedinar els plans del gegant asiàtic. Amb Taiwan i les seves fàbriques de semiconductors al centre, l’augment de les turbulències geopolítiques entre les dues potències afegeix una altra preocupació per a Apple.

A tot això se li suma l’augment dels salaris dels treballadors xinesos i de les regulacions per complir amb unes lleis mediambientals més estrictes. Tot i que es tracta de millores laborals i climàtiques, aquests canvis en el funcionament intern de la Xina redueixen l’elevat marge de negoci de la tecnològica.

Reduir la dependència xinesa

Apple és conscient d’aquest triple problema i està prenent mesures per mirar de limitar la seva dependència del gegant asiàtic. A partir del 2024, la companyia començarà a fabricar semiconductors –un component crucial per a qualsevol dispositiu tecnològic– als EUA, una decisió que després s’estendrà a Europa, segons va confirmar Cook en un recent viatge a Alemanya. «La visió estratègica de desplaçar-se a altres entorns s’incrementarà no només pel ritme desigual en el qual la Xina surt de la pandèmia, sinó també per les polítiques dels EUA i la Unió Europea per reduir la dependència de xinesa», afegeix Parra, autora de ‘China, las rutas de poder’.

Notícies relacionades

La firma també està diversificant i externalitzant la seva cadena de subministraments en altres països asiàtics on el procés de fabricació és més barat, com el Vietnam, Tailàndia, Filipines, Indonèsia i especialment l’Índia, on l’any que ve es desplaçarà la fabricació de part dels iPad i els AirPods (auriculars) i, el 2025, el 25% de tots els iPhone.

La decisió d’Apple de reemplaçar gradualment les fàbriques xineses per les d’altres països –també seguida per altres gegants dependents de la Xina com Google, Amazon i Microsoft— suposa un canvi històric de tendència en el sector tecnològic. Amb això busca assegurar-se una fabricació barata i qualificada dels seus productes per garantir uns marges de negoci de gairebé el 43%. La seva nova estratègia s’allunya del gegant asiàtic.