Michel Comin: «La nostra privacitat corre perill»

¿Per què volem que els objectes siguin intel·ligents i cap a quin escenari anem?

Òbviament, volem que els objectes siguin intel·ligents perquè tenen avantatges. El primer és que la percepció que tenim d’ells està limitada pels nostres sentits. Gràcies a fer-los intel·ligents, ens poden transmetre el seu estat d’una forma senzilla i comprensible. Per una altra banda, el fet de donar vida a aquests objectes els permet comunicar-se amb altres objectes i amb les persones, i reaccionar en conseqüència amb la informació que poden obtenir. Els objectes intel·ligents actuals són una forma primitiva de robots, amb tasques específiques.

Els objectes sabran les nostres necessitats perquè els hem ensenyat quines són i a predir-les en certa mesura (i serà així fins que la intel·ligència artificial no tingui comportaments més complexos). Això és un avantatge, perquè podem delimitar el seu comportament: tenim la capacitat d’especificar quins objectes volem que s’adaptin a les nostres necessitats, sobre quines necessitats en particular i, en conseqüència, com volem que actuïn.

¿Com reflecteixen les dades la complexitat humana? ¿Quin paper hi juguen les mocions?

La complexitat humana queda reflectida en accions o comportaments més petits, reduïts a simples dades, que en el seu conjunt poden preveure el comportament humà. Un exemple seria que el fet complex de preparar un cafè podria desgranar-se en accions simples com a quina hora es prepara, quin és el cafè seleccionat, quants grams de cafè i la quantitat de mil·lilitres a extreure, la temperatura de l’aigua o fins i tot la tassa preferida. 

Respecte a les nostres emocions, fins al moment és difícil analitzar sentiments humans per les màquines, fins i tot pels humans mateixos, a causa de la complexitat i de la quantitat d’informació que no podem veure que els conformen. En aquests casos és quan les reaccions dels objectes intel·ligents serien més difícils de prendre, ja que les nostres accions estarien perfilades per les nostres emocions, a vegades impredictibles. Malgrat això, les emocions es podrien arribar a sintetitzar en paràmetres i ajustar el comportament dels objectes intel·ligents en certa mesura.

¿En quina mesura les dades processades aprofundiran en la pèrdua de privacitat?

Notícies relacionades

El futur cyborg ja és aquí (o gairebé)

Joan Navarro: «Tenim curiositat per saber fins on arriben»

Si volem que els objectes siguin intel·ligents, a més de saber com actuar davant de certs estímuls i de poder-se comunicar, han de tenir memòria. Aquesta memòria els permetrà aprendre del passat, de tal manera que aconsegueixin no repetir els mateixos errors i, per tant, millorar els seus comportaments i prediccions.

L’emmagatzematge d’aquesta informació pot variar. Pot ser que hi hagi objectes en què sigui millor tenir una memòria individual, a la qual només pugui accedir l’objecte intel·ligent. En altres casos, necessitaran tenir una memòria col·lectiva a la qual puguin accedir els objectes intel·ligents d’aquesta mateixa xarxa (enriquint, per tant, aquest coneixement). Qualsevol que sigui el mètode escollit, i perquè no hi hagi problemes de privacitat, aquestes dades s’han d’encriptar perquè només els objectes intel·ligents sàpiguen com desencriptar aquesta informació. En certa mesura la nostra privacitat corre perill, però si volem que siguin prou bons reaccionant i predint els nostres comportaments, no hi ha cap altra manera que observar aquestes accions i recordar-les.