Internet intuïtiu: fer senzill allò complicat

Avui dia hi ha una generació completament aliena a la tecnologia: tenen 65, 70 i 75 anys

A les escoles s'ensenya els nens a nedar enmig d'aquesta informació, però hi ha molta gent que se sent perduda

Persona d’edat utilitzant l’ordinador. 

Persona d’edat utilitzant l’ordinador.  / ADRIAN LATORRE

4
Es llegeix en minuts

Cada persona necessita una solució diferent. No tothom té els mateixos problemes o necessitats

Hem de canviar el món. I si no és possible canviar el món, almenys sacsejar-lo de manera intensa.

Recapitulem breument. La tecnologia és cada vegada més important en les nostres vides. Aviat interactuarem amb les administracions públiques de forma exclusivament telemàtica, farem reserves de bitllets des de les nostres tauletes i controlarem el pany de casa des del telèfon.

Però ens estem oblidant d’alguna cosa important: avui dia existeix una generació completament aliena a la tecnologia. Tenen 65, 70 i 75 anys. Canviar de telèfon els produeix terror i necessiten els seus fills i néts per poder veure unes fotos.

Avui dia existeix una generació completament aliena a la tecnologia

A l’article anterior analitzàvem les principals causes d’aquest rebuig a la tecnologia. Es poden resumir en tres: els problemes físics, l’escepticisme i, sobretot, la dificultat d’aprenentatge. Avui em centraré en aquesta última.

Quan he preguntat a la gent per què els costava tant aprendre a fer servir un ordinador, les respostes han estat les següents:

1) Bombardeig d’informació. Heu provat de buscar la definició d’ornitorinc a Google? Dóna 725.000 resultats, amb anuncis de Google intercalats, imatges, llibres i disfresses d’ornitorincs, vídeos, un mapa, un botó d’ajustos, filtres i una barra amb una campana que et convida a inscriure’t a Google+. A les escoles s’ensenya als nens nedar enmig d’aquesta informació. Però hi ha molta gent que se sent perduda.

2) Velocitat d’aprenentatge. Centenars de nous conceptes –enllaç, correu electrònic, pàgina web, presentació, sistema operatiu, navegador, Facebook– i milers de noves instruccions –feu doble clic aquí, però aquí en canvi, clic dret; aquí escriviu això; ara copieu i ara enganxeu– fan que aquests nous estudiants necessitin molt de temps per assentar els coneixements. Els professors s’han d’adaptar a aquest ritme ja que ells no poden anar al nostre.

3) Nivell d’aprenentatge. Existeixen multitud de cursos per aprendre a fer servir l’ordinador i el correu electrònic. Però aquí parlo d’una educació tecnològica completa. L’estudiant ha de conèixer la diferència entre una pàgina normal i una pàgina xifrada https, ha de saber personalitzar el perfil de Facebook d’acord amb les seves necessitats de privacitat, ha de poder donar d’alta un compte de Paypal o fer una compra d’un bitllet a la web de Renfe. Tots tenim al cap persones del nostre entorn que, sense ser molt grans, són incapaces de fer totes aquestes coses.

Cada persona necessita una solució diferent. No tothom té els mateixos problemes o necessitats. Una proposta única per a tot el món no és òptima. El meu projecte (anomenem-lo Projecte C) s’assentarà en tres pilars: la senzillesa, l’adaptabilitat del contingut a l’usuari i l’evolució personalitzada.

Projecte C

L’objectiu del Projecte C és molt senzill: fer simple allò complicat. I més concretament, adaptar qualsevol pàgina web als gustos i a les necessitats de persones diferents. D’aquesta manera, algú amb dificultats tecnològiques podrà accedir a versions simplificades d’aquestes pàgines web i, a mesura que ho desitgi, augmentar el grau de complexitat.

Per un costat, la nostra solució ha de ser senzilla i transparent. Necessitem un únic botó amb què dur a terme totes les accions possibles. També eliminarem tot el soroll i la informació que sobra.

El Projecte C ha d’adaptar-se a tot tipus de dispositius: ordinadors, tauletes, mòbils, televisions... i fins i tot electrodomèstics. Cada usuari farà servir el Projecte C en el mitjà que prefereixi.

El Projecte C també vol mantenir un nivell d’aprenentatge atractiu. A mesura que l’usuari ho vulgui podrà activar noves funcionalitats per tal d’ampliar els coneixements.

Com durem a terme tot això? Un bon punt de partida seria desenvolupar el Projecte C com una extensió del navegador i fer que aquest arribi al màxim nombre de persones possible. Trobar un soci com Google o Mozilla Firefox, amb un gran potencial de difusió, és un element clau del procés.

La pregunta del milió és si tot això té sentit. Si pot arribar a funcionar. De moment anem a construir un prototipus i provar-lo.

La pregunta del milió és si tot això té sentit. Si pot arribar a funcionar. De moment anem a construir un prototip i provar-lo

Notícies relacionades

Per un altre costat, per transformar una pàgina complexa en una versió molt més senzilla d’aquesta mateixa, n’hi ha prou en fer servir tecnologies com AngularJS o HTML5+CSS. Però, qui defineix el grau de senzillesa? És la versió que jo proposi la correcta? Segurament no. Per això posarem a disposició de les empreses que ho vulguin una API i una sèrie de regles que defineixin els diferents graus de simplicitat. D’aquesta manera, qualsevol lloc web, ja sigui YouTube o l’Agència Tributària, podrà definir el que considera senzill, mitjà o complicat.

La pregunta del milió és si tot això té sentit. Si pot arribar a funcionar. De moment anem a construir un prototipus i provar-lo. I si en futures entregues, amb més dades a la mà, obtindrem algunes conclusions. L’important és materialitzar aquestes idees. Llavors ja hi haurà temps de modificar i de penedir-se. Ara ens hem de cordar els cinturons que l’aventura està a punt de començar i m’encanta.