La internet invisible

En diuen la internet profunda ('deep web'), invisible, fosca ('darknet'), o bé s'hi refereixen a partir d'un dels seus components, la xarxa Tor. Són sistemes de comunicacions pensats per protegir la identitat dels seus usuaris i funcionen com una capa superposada sobre la internet que tots coneixem. Usada fins ara per activistes i bloguers de països amb censura, militants de la privacitat, paranoics de la seguretat i persones amb alguna cosa per amagar a la llei, les revelacions sobre l'existència d'una xarxa global de ciberespionatge nord-americà, destapada per l'exanalista de seguretat Edward Snowden, i el bloqueig a The Pirate Bay, el principal repositori de pel·lícules, programes i jocs sense drets d'autor, han fet disparar aquest estiu el nombre d'usuaris de la xarxa Tor, la més coneguda i més fàcil d'usar.

L'auge de Tor ha tingut a favor la seva facilitat d'instal·lació: a penes un programa descarregable, amb versions fins i tot per a mòbils Android i iPhone, que obre un navegador propi. Des d'ell s'accedeix a una xarxa de pàgines web creades sota dominis .onion (ceba, en anglès) amb l'adreça IP (la matrícula que identifica un dispositiu a la xarxa) camuflada per no ser rastrejada ni identificada. "És com si fiquessis una postal dins un sobre, i aquest dins d'un altre sobre i així successivament. Fas l'enviament i el receptor obre el primer sobre i envia la resta i així successivament. Qui finalment llegeixi la postal, no sabrà qui l'hi ha enviat. I és legal, perquè ocultar la identitat no és delicte: el delicte pot ser el que facis llavors", explica l'analista de seguretat José Luis Verdeguer, àlies Pepeluxx.

>> Llegiu la informació completa sobre l'anomenada internet profunda a e-Periódico.