Científics espanyols detecten que les molècules que van donar origen a la vida són comunes a l'espai

Un equip d'investigació dirigit pels científics Aníbal García-Hernández i Arturo Manchado, de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC), ha descobert que els fullerens, les molècules en forma de pilota de futbol que, suposadament, van portar a la Terra les substàncies que van originar la vida, són comunes a l'espai.

Aquests dos investigadors han trobat en la seva observació amb el telescopi espacial Spitzer, de la NASA, moltes d'aquestes molècules, anomenades buckyesferes o fullerens (per l'arquitecte i futurista nord-americà Buckminster Fuller), en l'entorn de tres estrelles a la Via Làctia, entre elles el Sol, i en una altra galàxia pròxima, informa una nota de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries.

L'origen de la vida

García-Hernández, primer autor de l'estudi que acaba de publicar The Astrophysical Journal Letters, explica que les buckyesferes són molt més comunes i abundants a l'univers del que inicialment es creia i no tenen una ubicació específica, com es pensava inicialment. El científic destaca que aquesta troballa té implicacions importants per entendre la química d'aquestes molècules orgàniques, i fins i tot de les que fan possible la vida, ja que és possible que les buckyesferes de l'espai exterior proporcionessin les llavors per a la vida a la Terra.

Les buckyesferes o fullerens estan formades per 60 àtoms de carboni ordenats en estructures esfèriques tridimensionals i els seus patrons alternatius d'hexàgons i pentàgons coincideixen amb el disseny d'una típica pilota de futbol blanca i negra. Aquestes molècules, que van rebre el seu nom perquè recorden les cúpules geodèsiques de l'arquitecte Buckminster Fuller, van ser descobertes en un laboratori terrestre fa 25 anys, gesta que els va valer el premi Nobel de Química del 1996 als professors Harry Kroto i Richard Smalley.

Elements comuns a l'espai

No obstant, fins al juliol passat, el telescopi espacial de la NASA Spitzer no va aconseguir detectar proves de la seva existència a l'espai, i encara que en principi es va creure que la seva presència es devia a un fenomen excepcional i aïllat, els nous estudis demostren que els fullerens són molt més comuns a l'espai de lo que es creia.

En la nota, el IAC explica que aquest descobriment també contradiu altres investigacions que negaven l'existència d'aquest tipus de molècules en les nebuloses planetàries que són riques en hidrogen, substància que es creia que inhibeix la formació d'aquestes grans molècules.

Detecció extragalàctica

Notícies relacionades

La Generalitat firma un acord amb operadores per expandir la connectivitat de la Catalunya local i facilitar la gestió d’incidències

Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania

Segons García-Hernández, ara se sap que els fullerens i l'hidrogen coexisteixen en les nebuloses planetàries, cosa que té importants implicacions en el mecanisme de formació i la química d'aquestes enormes molècules orgàniques. Els astrònoms també van trobar buckyesferes en una nebulosa planetària de la galàxia pròxima Núvol Petit de Magalhães, troballa que suposa la primera detecció extragalàctica d'aquestes molècules i que per a l'equip investigador és important perquè, en contrast amb les nebuloses planetàries galàctiques, la distància a aquesta galàxia és coneguda amb exactitud.

Segons els investigadors, conèixer la distància fins a la font dels fullerens còsmics significa que es pot calcular la seva quantitat, que és el 18% de la massa de la Terra, o 15 vegades la massa de la Lluna. A més, destaca que les petites esferes de carboni també són rellevants per a la investigació tecnològica i tenen aplicacions potencials en materials superconductors, dispositius òptics, medicines o purificació d'aigua.