Les tècniques de seqüenciació genètica revolucionen la biologia

la seqüenciació de gens, una tècnica d'anàlisi que permet desxifrar el missatge contingut a l'ADN, la molècula fonamental de la vida, s'ha convertit en una tècnica omnipresent als laboratoris: els metges l'utilitzen per diagnosticar malalties monogenètiques; els paleontòlegs, per esbossar el retrat de l'home de neandertal, i fins i tot els policies se'n beneficien per identificar víctimes i criminals. Però no sempre ha estat així. I encara menys a Espanya.

«Fa tres dècades hauria sigut impensable. Per aïllar i seqüenciar dos gens vam necessitar dos anys», recorda Salomé Prat, que el 1985, quan era doctoranda a l'Institut de Biologia de Barcelona, va desxifrar els primers gens de plantes a Espanya. El mateix any, a Madrid, l'equip de Joan Modolell i Margarita Salas, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, va seqüenciar gens del primer animal, la mosca de la fruita.

En l'última dècada, els costos de la seqüenciació s'han reduït en 10.000 vegades i la velocitat ha augmentat en 50.000, segons dades publicades a l'abril per la revistaNature. «Actualment, els individus de qui l'ADN es coneix amb tot detall són algunes desenes, però tot apunta que aquesta xifra creixerà ràpidament», posa com a exemple Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica de Barcelona, que va codirigir la tesi de Salomé Prat juntament amb el desaparegut Jordi Cortadas.

EQUIP LOCAL / «El canvi respon a uns mètodes cada vegada més eficients», explica Prat, que actualment és investigadora del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), a Madrid. A principis dels anys 80, a Espanya únicament s'havien aconseguit seqüències d'alguns virus a Madrid. Segons la seva opinió, un avanç molt important es va produir el 1982 quan es va organitzar a Barcelona un curs en què investigadors internacionals van transferir a la comunitat local les tècniques més modernes.

«Llavors ja era clar que la seqüenciació seria una peça clau de la ciència i la tecnologia alimentària», explica Prat. Aplicant aquesta tècnica a les plantes, els investigadors esperaven tant entendre el seu funcionament com aprendre a modificar-les. «El blat de moro és deficient en certs aminoàcids essencials: si es pogués augmentar la seva expressió, les dietes basades gairebé exclusivament en blat de moro que es donen en certes parts del món serien més nutritives», comenta.

El 1985, Prat va trigar dos anys a aïllar i seqüenciar dos gens de blat de moro que contenien menys de 1.000 parells de bases, les lletres que componen l'ADN. El 2010, en canvi, l'equip de Puigdomènech ha trigat sis mesos a seqüenciar el genoma complet del meló, format per 480 milions de parells.

El salt de qualitat té molt a veure amb la tecnologia. Prat i Puigdomènech recorden que als anys 80 s'utilitzaven mètodes químics que requerien un enutjós procés de purificació de l'ADN. A més a més, els gens extrets de les plantes s'havien d'inserir en bacteris que els «amplificaven», és a dir, que produïen moltes còpies. Als anys 90, els bacteris van ser substituïts per l'anomenada tècnica de la PCR, que utilitza enzims, i els mètodes de seqüenciació antics van deixar pas a mètodes massius que permeten fer seqüències en paral·lel.

Notícies relacionades

¿S’ha estancat el negoci d’OpenAI? La creadora de ChatGPT registra menys ingressos i nous usuaris de l’esperat

Així funcionarà a Espanya l’aplicació per verificar l’edat dels usuaris a internet

No obstant, els primers estudis no van ser en absolut inútils. «D'aquests estudis en va sorgir una empresa, Era Biotech, que es troba al Parc Científic de Barcelona

–assenyala Puigdomènech–. Aquestaspin-offcomercialitza una tècnica per emmagatzemar proteïnes en cèl·lules vegetals i animals». L'investigador subratlla que llavors els investigadors espanyols es van col·locar a l'avantguarda de la ciència europea, però alerta que les retallades en la inversió pública en ciència els podrien retornar a una posició secundària. Prat, per la seva part, apunta al rebuig dels transgènics com un factor que limita la inversió en aquest camp.