Mar Lleixà (ERC), nova alcaldessa de Tortosa: "Abans d'acabar el 2026 tindrem la ZBE activa al centre"

Com està Tortosa en el moment en què vostè es converteix en alcaldessa?

La Tortosa del 2026 és una ciutat que ha canviat molt arran del pacte de govern d'esquerres signat amb Movem-PSC. Hi ha hagut un canvi en l'alcaldia després de 16 anys d'una ciutat grisa i apagada, i buscàvem una ciutat més viva i connectada amb la gent, més oberta i igualitària. Este és lo nostre projecte de ciutat.

Quina valoració fa dels pactes amb Movem-PSC i la CUP? Com serà l'any i escaig que li queda?

Fem una valoració bona del pacte de govern, és una aposta sòlida, ens trobem en un bon moment. Tenim projectes estratègics de ciutat, com les primeres llars municipals de Tortosa, les polítiques socials, d'habitatge i de serveis a les persones i de relació amb lo riu Ebre. Hem tornat a posar sobre la taula el projecte del tercer pont i tenim lo Pla de Barris i Viles per aplicar, amb el tercer projecte més ben valorat de Catalunya i 25 milions d'euros, la aportació més gran que hem rebut mai. Això ens permetrà una regeneració de la nostra Ciutat Històrica, per tant, és un repte de present però també de futur.

Recentment s'han viscut episodis de fort vent i el pas de les Danes per les Terres de l'Ebre. Les ajudes rebudes són suficients?

La darrera Dana va afectar greument los camins perquè les formes de ploure no són les mateixes, és una realitat, necessitem l'ajuda de les altres administracions per poder fer front a les reparacions. Les subvencions són un tema delicat, necessitem una aposta, sigui de la Generalitat, de l'Estat espanyol o dels dos, però han de ser àgils.

Se senten abandonats, en aquest sentit?

No diria abandonats però sí que falta una aposta més ferma. Los municipis no tenim recursos per a atendre totes les necessitats. Si no, et sents impossibilitat per donar resposta a les necessitats de la gent.

L'Ajuntament de Tortosa ha activat recentment diversos projectes per millorar la relació amb el riu Ebre: la ciutat viu d'esquena al riu?

Sí, penso que la ciutat ha viscut de cul al riu. S'ha de donar més importància a la façana fluvial, posar en valor lo riu és una assignatura pendent de Tortosa. Ara hem començat aquesta actuació que reordenarà lo trànsit, hem posat la llavor d'una zona d'oci i comerços. I també posarem en valor el Mercat Municipal. Com sempre, amb l'objectiu de fer una ciutat més amable i que convidi a passejar.

Sempre ha defensat la retirada del Monument a la Batalla de l'Ebre, que enguany compleix 60 anys des que va se instal·lat pels franquistes. Què pot fer l'Ajuntament per facilitar-ho?

Lo Monument es troba en un procés judicialitzat ja des de fa més de 6 anys. Hem d'esperar al pronunciament, tant de bo sigui en este mandat. La pressió que podem exercir és la pròpia d'un ajuntament a la Generalitat per a què ho tinguin tot preparat per quan arribi la sentència. De fet, al seu dia ja se va aturar quan estaven les màquines preparades. Sé que en este moment, estava prevista una partida econòmica als pressupostos per retirar lo Monument.

En la seva opinió, què s'hauria de fer amb el Monument després de retirar-lo?

Encara no tinc prou decidida la meva opinió, en el sentit que penso que no s'ha d'oblidar [què va passar]. No és traure'l i no fer res, perquè també forma part de la memòria, de saber-la explicar i de tenir elements. No podem esborrar estes pàgines de la història, perquè segurament si no ho expliquem natros no s'explicarà enlloc.

Creu que parlar del Monument o del fet de retirar-lo pot donar ales a l'extrema dreta?

S'ha de parlar de tots los temes, perquè en esta vida, o tens lo teu discurs, o te'l fan los altres; i molts cops és pitjor perquè se manipula. Ho veiem amb Donald Trump. Hem d'estar molt atents a lo què estem veient, que ens pot semblar molt lluny i no ho està tant.

Tot i que a les Terres de l'Ebre l'ús del català és el més alt de Catalunya, vostè ha impulsat la nova regidoria de Llengua Catalana. Què es pretén aconseguir?

Tenim les puntuacions més altes d'ús del català però veiem que darrerament ho hem anat perdent, i és lo nostre deure preservar la nostra llengua i el nostre dialecte. L'aposta són polítiques transversals, que abans ja fèiem però que estaven més diluïdes. Són accions de comerç, d'esports, d'educació, de salut, etc., accions que s'han d'interioritzar. Hem de preservar la llengua com a vehicle d'expressió i d'identitat.

Demanaran una segona subvenció per aplicar la Zona de Baixes Emissions (ZBE), després de perdre la primera pel canvi de parer de la Generalitat?

Va ser una sorpresa perquè teníem un primer comunicat oficial dient-nos que no calia la ZBE, i de fet havíem renunciat a una subvenció. Ara esperem que hi hagi altres convocatòries per poder-nos presentar; i si no, començarem fent accions amb recursos propis. Reprendrem l'estudi inicial i les reunions per veure com ho apliquem. Però sobretot, insistim a la Generalitat perquè obri una altra línia de subvencions, com a mínim per a aquells ajuntaments que vam tenir el canvi.

A quina zona de la ciutat s'havia d'aplicar i quin és el calendari?

Serà al centre, estem acabant de determinar si l'Hospital Verge de la Cinta entra o no, ja que és de referència al territori i per arribar-hi cal creuar la ciutat; i hi ha un barri, per exemple, que hem decidit que sortia de la ZBE, que és Ferreries. Només se'ns demana començar a aplicar-la aquest any i en això sóc optimista: abans d'acabar el 2026 tindrem la ZBE activa al centre, encara que no sigui completament aplicada.

Notícies relacionades

El monument franquista de la Batalla de l'Ebre compleix 60 anys a l'espera de la sentència judicial per a ser retirat: "No hi haurà un segon referèndum"

Així és el Jeep Compass 2026: el SUV sense por a cap tipus de terreny

Es presentarà a les eleccions municipals del 2027?

M'agradaria, ja que després d'haver passat per l'alcaldia, voldria ser la cap de llista d'ERC, sempre que al partit em facin confiança. I revalidar el càrrec, perquè voldria dir que hem sabut arribar a esta Tortosa més oberta, igualitària i connectada, però sobretot posant les persones al centre.