Rafael Sánchez, guàrdia civil envestit per una narcollanxa a 180 quilòmetres per hora al Guadalquivir: «Vaig veure la mort»

Rafael Sánchez, guàrdia civil de Jerez, no sabia fa uns mesos com canviaria la seva vida d’un moment a l’altre. Aquella nit, «tot el que va poder sortir malament, va sortir malament», reconeix. El mes de desembre passat, Sánchez prestava servei juntament amb els seus companys en el Servei Marítim de la Benemèrita a la desembocadura del Guadalquivir quan van veure entrar diverses narcollanxes carregades d’haixix riu amunt. Una de les gomes, amb quatre motors de 350 cavalls cada un, anava directa cap a ells.

Els agents van decidir aplicar les normes nàutiques estipulades per evitar col·lisions: virar a la dreta. No obstant, el narcotraficant als comandaments de l’altra nau es va dirigir cap al mateix lloc; va envestir els agents a uns 70 nusos, uns 180 quilòmetres per hora. La «bomba» es va sentir en algunes cases de Sanlúcar. «Vam sortir literalment volant, tant jo com els meus companys», apunta el Rafael en conversa amb El Correo de Andalucía.

L’agent parla de «sort». Almenys, «per dir-ho d’alguna manera». Després de sortir volant en el xoc, en l’aterratge es va donar un cop a la columna vertebral, desplaçant-li la vèrtebra L5-S1 i provocant-li un pinçament al nervi ciàtic. A més, té el disc intervertebral «completament destrossat». En realitat, si parla de fortuna és per no haver-se colpejat el cap, perquè «no ho estaria explicant».

Actualment es troba de baixa. L’única solució que se li ofereix és operar-se i col·locar-li una pròtesi, un extrem que el Rafael descarta fins que no se li donin certeses que amb la intervenció quirúrgica la seva esquena millorarà. «No tinc garanties que quedarà bé», diu. Fins i tot, «tinc moltes possibilitats de quedar fins i tot pitjor».

El Rafael parla del dany psicològic que això li provoca. Defineix la seva feina com una «vocació» que s’ha vist «truncada». «D’un dia per l’altre, la vida et dona una plantofada», reconeix el Rafael, que es pregunta: «¿Bé, i ara què?». El Rafael ha arribat a estar ingressat fins a 14 vegades a urgències per problemes de tensió arterial. L’agent de la Benemèrita assegura que pateix «una depressió bastant important» i que està prenent «antidepressius». No li importa reconèixer-ho. Apunta que el seu psiquiatre li ha diagnosticat «crisis d’ansietat per estrès traumàtic».

Conscientment o inconscientment, el Rafael encara pensa en el que va passar aquell dia. «Vaig veure l’embarcació, la velocitat a què venia i vaig veure la mort. Això em produeix molta ansietat i es tradueix en pujades de tensió». Sánchez explica que la seva situació és «bastant crítica», perquè l’està afectant a ell, però també la seva família.

Assumeix que l’ocorregut és part de la seva feina «Sé on em fico, sé el que faig i m’agrada», refereix. No obstant, denuncia que «si no ens proporcionen els mitjans adequats per poder treballar amb un mínim de seguretat i dignitat, passen les coses que passen. Va ser això de Barbate i després n’hi ha hagut quatre o cinc envestides. A mi me’n va tocar una, desgraciadament». Rafael Sánchez assumeix amb pena que probablement no pugui tornar al cos. «Estic esperant a passar el tribunal mèdic i a veure què em diu. L’únic que em fa seguir endavant és la meva família».

Un discurs dur

Aquesta mateixa setmana, el Rafael ha realitzat un discurs en el ple de l’Ajuntament de Jerez per sol·licitar que es declari com a Profressió de Risc els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. «Estic passant una situació molt dura. Necessitava explicar-ho», reconeix. La seva exposició la va fer «amb tot el sentiment i el respecte del món, perquè malgrat la ràbia que portava per dins, vaig parlar amb educació, amb propietat i amb coneixement de causa. Em vaig quedar molt a gust».

El títol de l’exposició va ser «els que sempre hi som per a tot quan ens necessiten, però dels que sempre s’obliden». Va començar Sánchez referint que el seu nom és «Charlie-77277-Bravo. Perquè això és el que soc per a aquest Govern, un simple número, que quan ja no valem en posen un altre i ens quedem totalment en l’oblit».

A partir de llavors, li va dirigir unes paraules a la diputada nacional i exalcaldessa de Jerez, Mamen Sánchez. Va apuntar que la líder del PSOE de Jerez va referir en un ple on es va aprovar una declaració institucional aprovada per unanimitat sobre el reconeixement de la Professió de Risc per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat «que [portar això a terme] no era una qüestió de voluntat política, que era una qüestió molt complexa, a causa de la condició que tenim la gran majoria dels membres de les FCSE al pertànyer a les classes passives, i les contradiccions amb el règim de la Seguretat Social". «Permeti’m que discrepi amb vostè, senyora Sánchez, si alguna cosa ha demostrat aquest Govern al llarg de la seva legislatura, és que amb voluntat política es resolen tots els racons que es troba en el camí en un temps rècord». Va criticar l’agent de la Benemèrita en el seu discurs que per a l’Executiu Nacional, declarar com a professió de risc les FCSE i declarar la Zona d’Especial Singularitat a la província, «són tot obstacles i inconvenients».

Tampoc va deixar escapar l’agent de la Guàrdia Civil les paraules d’Idoia Mendia al Parlament Europeu. L’europarlamentària socialista va assegurar que les FCSE «només pateixen agressions de tant en tant». Ho va fer a Estrasburg, arribant a apuntar que aquesta iniciativa «no és necessària».

El Rafael es preguntava en el seu discurs: «¿Saben quantes agressions hem patit les FCSE tan sols l’any 2024? Gairebé 17.000 agents ferits, però per a ella pel que sembla no són suficients per poder considerar-nos professió de risc, igual com estan reconegudes les Policies Autonòmiques i Policies Locals».

«Fa anys que estem complint, a peu de carrer, al descobert», va reclamar l’agent de la Benemèrita. «Homes i dones que ho donen tot per protegir aquest país... Fins i tot quan aquest país els ha donat l’esquena, perquè això és el que està passant... Perquè pel que sembla, quan el que rep el cop porta placa se li resta importància, forma part de la nostra feina i del nostre ofici».

El de Jerez va exposar al seu consistori que els continuen negant «una cosa tan bàsica com la igualtat i la no discriminació». «I així portem més de tres dècades, en les quals cap govern, i repeteixo que cap, ha tingut el valor de fer el que és just: equiparar, reconèixer i protegir els seus FCSE...».

Notícies relacionades

Així és el pare de la «casa dels horrors» d’Oviedo: un «caçatalents» rere la pantalla

Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife

«¿I sabeu què és encara més dur?», es va qüestionar de nou Sánchez en la seva declaració. «Que, al llarg de l’any 2024, s’han tret la vida 11 guàrdies civils i 10 policies nacionals, un cada 17 dies, als quals cal sumar-los els que portem per desgràcia durant l’any 2025».

L’embafament de Sánchez era palpable. «És més fàcil aplaudir-nos quan sortim a la foto i oblidar-nos quan apaguem la sirena. Doncs ja està bé! Nosaltres no volem més medalles. Volem drets Volem justícia. I volem igualtat», va dir un guàrdia civil que va acabar demanant un minut de silenci pels agents morts en acte de servei contra el narcotràfic en els últims anys.