Galícia

Desaparicions envoltades de misteri

L’Esther, de 70 anys, va desaparèixer fa 19 dies: la Policia va desplegar els guies canins sense èxit | El cas de Jorge Joel, del qual res se sap des del gener, en un atzucac

Desaparicions envoltades de misteri

FARO DE VIGO

5
Es llegeix en minuts

Esther Moro Espinel va sortir de casa seva del barri de Vigo de Teis el 24 de setembre passat per anar a comprar pa. Però ja mai va tornar a la vivenda que comparteix amb un company de pis, el mateix que, davant aquesta estranya absència, va acabar presentant la corresponent denúncia. Han passat ja gairebé tres setmanes des d’aquell dissabte i res se sap del que li va poder passar a aquesta dona de 70 anys. La investigació de la Policia Nacional, que va activar el protocol de risc per tractar-se d’una persona gran que necessita medicació, va aconseguir trobar un fil per estirar gràcies al fet que les càmeres d’un establiment van captar la seva imatge caminant pel carrer, als voltants del seu domicili, el mateix dia que se li va perdre la pista. Però fins allà. Fa uns dies van desplegar a la Unitat de Guies Canins, que es va traslladar des de la Corunya, per rastrejar la zona on es van obtenir aquests fotogrames i alguns llocs boscosos, però la recerca va acabar sense èxit. Per ara els agents no veuen indicis de criminalitat ni tampoc que aquesta septuagenària se n’anés de forma voluntària. ¿On és llavors? ¿Què li va passar? Aquestes preguntes, per ara, no tenen resposta.

La de l’Esther és l’última desaparició registrada al nucli urbà de Vigo. Va passar fa 19 dies i la Policia Nacional segueix endavant amb la seva investigació. «No hi ha cap novetat», afirmaven les fonts policials consultades. Aquest cas s’uneix al de Jorge Joel, el jove de 22 anys estudiant de disseny de moda i aficionat a l’skate que se’n va anar una nit de casa, la del dissabte 29 de gener, i del qual res més es va tornar a saber.

L’última alerta, la de la Diana, una dona de Porriño que viu als Països Baixos

La geolocalització del telèfon mòbil del noi el va situar la matinada de la seva desaparició al carrer de la Coruña, a prop de Beiramar, no gaire luny de casa seva. Mesos després aquest terminal, aparentment, s’hauria connectat a la xarxa social Instagram a la zona de Tomiño, a bastants quilòmetres de Vigo. Un trencaclosques sense sentit. El cert és que, vuit mesos després de la seva desaparició, l’ocorregut aquella nit de gener continua envoltat de misteri. La investigació policial va topar amb un atzucac.

Junt amb les indagacions de la Policia Nacional, les alertes d’aquests dos casos, els de l’Esther i del Jorge Joel, van ser difoses per SOS Desapareguts. Wenceslao Yáñez, coordinador a Galícia de l’associació, lamenta la falta d’avenços en les dues investigacions. En el cas més recent, el de l’Esther, no van rebre ni una sola trucada amb pistes: «Vigo és una zona on la ciutadania col·labora molt quan hi ha una desaparició, però a aquesta dona sembla que ningú la va veure». En relació amb Jorge Joel sí que van tenir trucades que van anar posant en coneixement dels investigadors, però lamentablement cap va arribar a bon port. Les últimes vinculades al jove van ser de persones que creien haver-lo vist, però en realitat es tractava del seu germà. «S’assemblen molt», indica Yáñez.

Més casos en l’entorn

Més casos en l’entornI a les localitats de l’entorn de Vigo hi ha més casos. La veïna de Redondela Manuela Barbosa va desaparèixer a l’estiu del 2021, amb 66 anys, quan es dirigia a veure la seva filla i la seva neta a Arcade. Res se sap sobre el que li va passar malgrat la investigació policial i la infatigable lluita de la seva família. I fa uns dies va saltar una alerta internacional per la desaparició d’una veïna de Porriño, Diana Requejo Martínez, als Països Baixos, on resideix. Ja fa més d’un mes que res se sap d’aquesta dona de 39 anys. La família de la Diana va demanar ajuda a SOS Desapareguts, que va llançar un avís perquè la Interpol s’afegeixi a la recerca.

«No hi ha res; sembla que se’l va empassar la terra, no apareix ni viu ni mort»

Al Jorge i la María Eugenia la vida els va donar un cruel cop fa una mica més de vuit mesos. El menor dels seus dos fills, Jorge Joel, de 22 anys, va desaparèixer la nit del dissabte 29 de gener. Afligit de depressió, va sortir de casa amb el seu inseparable patinet de skate, la seva motxilla i el telèfon mòbil. La Policia Nacional de Vigo va emprendre una intensa recerca. El senyal del seu terminal mòbil es va apagar a prop del seu domicili i els agents van rastrejar tota aquesta zona, entrant en naus abandonades. Però res. Tot va ser inútil. La investigació està ara en ‘stand by’, per a desesperació dels pares i del germà del noi.

«Res, no hi ha res. Sembla que se’l va empassar la terra, no apareix ni viu ni mort», es lamenta el pare. Ell i la seva dona no abandonen la recerca. «No ens rendim, continuem tenint fe», afegeix aquest home. El matrimoni, natural de l’Equador, fa servir tot el temps lliure que els deixa la feina per mirar de trobar la pista definitiva que tant es resisteix a aparèixer. Busquen a internet i surten al carrer per continuar enganxant cartells amb el rostre i la descripció del seu fill, que, quan va desaparèixer, estudiava en un centre de Vigo especialitzat en disseny de moda, formació que compatibilitzava amb la de serigrafia a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis (EMAO).

Notícies relacionades

Fa uns mesos, explica Jorge, el telèfon del jove va semblar activar-se de nou a la zona de Tomiño. «Es va activar la xarxa Instagram», diu. Van anar a aquesta localitat i van preguntar en albergs, però res. Van decidir travessar la frontera i van arribar fins a Portugal, fins a Porto. «Vam deixar fotos per allà», explica.

Com és lògic, aquesta família ho està passant molt malament. «El meu altre fill va estar gairebé un mes internat pels nervis de la situació; no era capaç de concentrar-se en els estudis» , relata sobre la dolorosa factura que els està deixant la desaparició del Jorge Joel. Des de fa mesos ja no reben trucades amb pistes: «Estem intentant tot el que és al nostre abast, però no hi ha resultats i és realment desesperant; el que demanem a la gent i a la Policia és que no s’oblidin d’ell, és la nostra por més gran».