La compra d’una bicicleta condueix al laboratori de moneda falsa més gran d’Europa

Va explicar a la seva dona la increïble troballa i van obrir junts la motxilla. Fregant-se els ulls –i les mans–, van començar a comptar: hi havia 4.350.000 euros. Van acudir al banc sumits en un èxtasi difícil d’imaginar, però allà van topar de cara contra una realitat que mai és tan amable: es tractava de moneda falsa. El matrimoni va trucar als Mossos d’Esquadra. Aquella va ser la primera pista que va conduir a la detecció d’un laboratori clandestí capaç de fabricar bitllets que els especialistes puntuen amb un 9,7 sobre 10. No hi ha precedents de falsificadors tan experts a Espanya. Ni a Europa.

 

La compra de la bicicleta

El 12 d’agost del 2021, un home va entrar en una botiga de bicicletes i va pagar amb dos bitllets de 500 euros. L’amo del negoci va portar els dos bitllets al banc, on li van dir que eren falsos, i va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra. Tant els dos bitllets de 500 euros amb què s’havia pagat la bicicleta com els de la maleta eren d’una factura extraordinària, els millors que ha vist fins ara la Unitat Central de Moneda Falsa dels Mossos d’Esquadra. No va costar relacionar-los. I si existien dubtes, el comprador de la bicicleta, que va ser arrestat per la policia catalana per aquella transacció fraudulenta, al recuperar la seva llibertat va trucar per telèfon a un veí de Cervelló que vivia en un domicili ubicat al costat del terreny on el matrimoni assegurava que havia trobat la motxilla amb els més de quatre milions.

 

Cas Centinel

«Ens vam adonar que el més probable era que el veí d’aquella casa de Cervelló fos l’amo d’aquells quatre milions, qui els guardava», explica el sergent Sergi Sánchez, instructor d’aquesta investigació. Un amic havia comès la imprudència d’agafar dos d’aquells bitllets per comprar-se la bicicleta. Al ser detingut, el primer es va espantar. «Creiem que va ficar els diners a la motxilla i que la va amagar precipitadament en aquell terreny tement que la policia registrés el seu domicili. Però la va trobar aquell veí accidentalment i quan va tornar a buscar la motxilla ja havia desaparegut. La teníem nosaltres», explica Sánchez.

 

La investigació dels Mossos va començar amb l’entrega dels bitllets a la policia científica a la recerca de possibles empremtes dactilars. Va funcionar: havien passat per les mans de sospitosos habituals que també buscaven agents de la UDEF de la Policia Nacional, adscrits al Banc d’Espanya. Els dos cossos van fondre les indagacions en un equip conjunt en el cas Centinel, batejat així perquè el primer membre de la xarxa sota la lupa era l’encarregat de guardar els diners, el sentinella.

 

Amics de la presó

La investigació conjunta va conduir fins a la presó de Picassent (València). Anys enrere, entre els seus murs, van coincidir tres falsificadors. Tomás, Alberto i José complien condemna per fabricar bitllets falsos de 500 euros, els dos primers, i de 50 euros, el tercer. Van fer amistat i van acceptar a la colla un quart membre, Gabriel.

 

Gabriel era un pedòfil que havia acabat al centre penitenciari de Picassent després d’una fuga per Amèrica. Fugint de la justícia espanyola, es va ocultar a Guatemala, on es va posar a treballar en un orfenat per abusar sexualment de nens sense pares en un dels racons més vulnerables del planeta. Va ser detingut per les autoritats guatemalenques, deportat a Espanya i tancat a la presó valenciana. El van deixar entrar al grup, liderat per Tomás, perquè necessitaven algú sense antecedents en falsificació de moneda. Que els tingués per violar nens els va importar més aviat poc. El pla era crear el millor laboratori de bitllets de 500 euros. I això requeria viatjar a la Xina.

 

Xina.

Gabriel va viatjar a la Xina sense aixecar sospites i va comprar màquines d’impressió tipogràfica, paper amb marca d’aigua, hologrames i tintes de serigrafiar. A través d’empreses pantalles de Hong Kong, el material va desembarcar a Espanya. «Cada màquina pot costar 200.000 o 300.000 euros», remarca Sánchez, que remarca que fer bitllets falsos tan ben facturats val molts diners, motiu pel qual ningú havia arribat tan lluny a Europa. Ells van finançar la impremta amb diners de narcotraficants.

 

El factor clau en aquesta trama era el finançament que va proporcionar un traficant albà establert a Sant Cugat del Vallès. Els investigadors sospiten que va ser aquest home qui va posar en contacte els falsificadors amb grups de narcos que van acceptar finançar el laboratori a canvi de quedar-se amb una part de la producció per comprar droga amb diners falsos. «N’hem recuperat quatre milions, però creiem que van fer-ne quatre més que han introduït en el circuit financer», avisa Sánchez.

 

La pandèmia

La impremta anava vent en popa però va arribar la pandèmia i la Xina va tancar les portes. Els falsificadors van haver d’aturar la producció i traslladar el laboratori a una nau industrial d’Alacant prop d’una urbanització de luxe en la qual residia Tomás, considerat el cap de l’entramat. Superades les restriccions, amb la reobertura del comerç internacional, la banda va tornar al seu treball.

Notícies relacionades

«Putes, sortiu dels vostres caus»: el vídeo viral d’estudiants d’un col·legi major de Madrid

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

 

Sobre la taula tenien almenys dues ofertes actualment, explica Sánchez. Una de procedent d’una organització criminal brasilera que volia dòlars i una altra, d’una organització de Marsella, per fer bitllets de 50 euros. Les dues propostes implicaven viatjar a l’estranger i els preocupava la seva integritat fora d’Espanya. Mentre meditaven quina oferta havien d’acceptar, els policies van descobrir on es trobava la nau industrial d’Alacant en la qual amagaven les impressors durant un seguiment a Tomás i van precipitar la desarticulació abans que marxessin a l’estranger. Els sis han ingressat a la presó de manera preventiva.