Deu anys de presó per provocar el suïcidi d’un menor a Vila-real

En la decisió, el magistrat de l’Audiència Provincial de Castelló que va presidir les vistes avala els arguments esgrimits pels membres del jurat per concloure que Paradís va ser el responsable del suïcidi del menor d’edat i justifica provats els fets, però difereix en un punt destacat amb el jurat que va considerar, com demanava l’acusació particular, que hi havia l’agreujant de superioritat, cosa que comportava una condemna de presó més alta.

Per tant, el magistrat rebaixa la forquilla prevista de 12 anys i mig a 15 de presó, d’acord al delicte en qüestió, i li imposa 10 anys. «El que resol entén que no pot aplicar-se en aquest supòsit l’agreujant de superioritat, ja que és, de per si, inherent en el mateix fet comès, i per tant, no pot ser aplicada dues vegades, ja que això suposaria una vulneració del principi ‘non bis in idem’. D’aquest principi se’n desprèn la prohibició de valorar doblement les mateixes circumstàncies per agreujar una mateixa conducta», argumenta el jutge en la seva sentència.

Missatges

Per tant, la decisió recull que l’acusat és culpable de causar la mort de manera voluntària al menor i considera vàlida la principal prova incriminatòria, és a dir, que l’extracció de tots els missatges del telèfon mòbil del mort es va efectuar complint la cadena de custòdia del terminal. Així dona per bons els missatges del processat al menor, a qui va remetre en només 3 hores 119 com «quan es fa això és per cardar, així que atingue’t a les conseqüències» i «si jo et fes ara xantatge, ¿què faries?», «tu et vas ficar en aquest problema i ho pagaràs», «si et suïcides els deixaràs el marró als teus pares», «ploraràs llàgrimes de sang davant dels jutges i dels teus pares».

Responsabilitat civil

Notícies relacionades

La policia investiga si l'explosió d'aquest dilluns a la Balconada de Manresa va ser intencionada

Presó per al detingut per l’assassinat d’una dona a Esplugues dissabte passat

A més de la pena de presó, Paradís ha sigut condemnat a indemnitzar els pares del jove mort amb 146.000 euros i el seu germà amb 27.000 en concepte de responsabilitat civil. Unes quanties que van ser sol·licitades pel Ministeri Fiscal i són lleument inferiors a les requerides per l’acusació particular. Els progenitors, que van declarar com a testimonis en el judici, van seguir cada una de les sessions des de la sala amb gran emoció i consternació pel succés. En diverses ocasions el processat, que no ha mostrat mai penediment pel que va passar al defensar la seva innocència, els va mirar fixament, generant certa tensió. Després de conèixer el veredicte el mes de juliol passat, van assegurar en declaracions a aquest diari que, per fi, s’havia «fet justícia» i el seu fill «descansaria en pau».

Recurs

L’advocada del condemnat, que es va declarar innocent durant la declaració davant el jurat i la sala al no reconèixer que fos l’autor dels missatges de fustigació remesos al menor mort, ja va anunciar després de la lectura del veredicte que recorreria la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV). Malgrat que Vicente Paradís no reconegués davant el jutge l’autoria d’uns missatges escrits des del seu telèfon mòbil, sí que ho va fer davant una treballadora social i una psicòloga que li van fer una valoració després de la detenció.

La sentència al detall. Els cinc fets provats

1.  Vicente Paradís Ibáñez va contactar a través de l’aplicació WhatsApp amb el menor de 17 anys i li va enviar «119 missatges en menys de 3 hores».

2.  Com a conseqüència de la comunicació anterior, el menor li va dir a Vicente Paradís que ell tenia 17 anys i era menor d’edat, i li va demanar reiteradament disculpes, i fins i tot li va enviar missatges d’àudio dient-li «sisplau no ho facis», «faré el que vulguis», i «m’arruïnaràs la vida», i li va dir repetidament que si continuava així, se suïcidaria.

3.  Vicente Paradís era «plenament coneixedor de l’angoixa i del desassossec que estava provocant en el menor, fins a l’extrem de voler treure’s la vida, i coneixent l’alta probabilitat que es produís la mort del menor suïcidant-se com li havia anunciat, i acceptant-ho, va continuar enviant-li missatges fins que el menor a les 18.40 hores de l’esmentat dia 1 de desembre, va saltar al buit pel pati interior de l’edifici del seu domicili».

4.  «El menor mort deixa pare, mare i germà, que han patit danys morals per la seva mort, i que han de ser indemnitzats.»

5. «Vicente Paradís tenia coneixement que la persona amb qui conversava a través de missatges de WhatsApp era un menor d’edat, i es va aprofitar expressament i concretament d’aquesta situació, i sabia i coneixia la immaduresa i la vulnerabilitat que mostrava el menor».