Pla policial

Gairebé 300 dones denuncien abusos sexuals sota sedació a Catalunya

  • És la primera vegada que els Mossos d’Esquadra fan pública la xifra de casos de submissió química i inclou des de gener del 2021 a l’actualitat

  • La Conselleria d’Interior presenta un pla per prevenir la violència sexual en bars, discoteques, concerts o ‘botellons’

Gairebé 300 dones denuncien abusos sexuals sota sedació a Catalunya

Epi_rc_es

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Des de l’1 de gener del 2021 i fins al 12 de juny del 2022, un total de 288 dones han denunciat a Catalunya haver patit abusos sexuals mentre es trobaven sota la influència de l’alcohol o d’altres drogues, segons dades dels Mossos d’Esquadra. D’aquestes 288, 167 afirmen que algú els va posar alguna cosa a la beguda per adormir-les i 121 manifesten que el que va fer l’agressor va ser aprofitar-se de l’estat de vulnerabilitat en el qual es trobaven. És la primera vegada que es dona una xifra concreta sobre un tema, el de la submissió química, sobre el qual proliferen les notícies falses. Es tracta, a més, d’una informació policial que es basa en el relat de les víctimes, no en els resultats clínics que proven l’existència de tals substàncies en l’organisme, a causa que resulta difícil poder detectar-ne restes en les anàlisis. Els Mossos, davant un estiu que es preveu de plena normalitat en bars i discoteques, han presentat aquest dilluns un pla per combatre la violència sexual vinculada a l’oci nocturn.

Al llarg del 2021, les denúncies per abusos sexuals –entre les quals s’inclouen els casos de submissió química– van augmentar a Catalunya en un 18% respecte al 2019, any que pren de referència perquè el del 2020 presenta dades anòmales a causa de l’esclat de la pandèmia. Les agressions sexuals, que es distingeixen dels abusos perquè l’agressor utilitza la violència o la intimidació contra la víctima, van créixer en un 6,5%. En xifres més globals, les denúncies per violència sexual, que inclouen totes les tipologies delictives que incumbeixen la llibertat sexual de la víctima, han crescut en un 65% durant l’última dècada. Un augment que no necessàriament s’ha de llegir en clau negativa, ja que la xifra negra que persegueix aquest tipus de delictes és molt alta: entre un 70% i un 90% de les dones mai arriben a denunciar el seu agressor.

A l’enquesta sobre violència sexual que el Departament d’Interior va presentar fa un mes, i que fa públiques les conclusions d’un treball de camp efectuat el 2019, un 15% de les dones que van manifestar haver patit violència sexual al llarg de la seva vida van indicar que havia tingut lloc en bars de copes o discoteques.

La portaveu dels Mossos, la inspectora Montse Escudé, ha remarcat que al cos policial no el mouen les dades sinó la necessitat d’actuar davant la campanya d’estiu que acabava de començar. No hi ha xifres objectives sobre si la violència sexual vinculada a l’oci nocturn ha augmentat o no en relació amb anys anteriors però sí la «percepció policial» que així ha sigut. No n’hi ha perquè històricament no s’han classificat les denúncies per agressions o abusos en funció d’on es cometien. El pla policial que s’ha presentat aquest dilluns hauria de permetre, entre altres coses, conèixer el vincle real entre violència sexual i oci nocturn, una associació que fins ara tant els Mossos com la Conselleria d’Interior s’havien negat a establir argüint que la majoria de les denúncies que anualment es presenten a Catalunya apuntaven a agressors que formen part de l’entorn de la víctima. Tanmateix, l’enfocament ha canviat aquest dilluns, quan s’ha expressat institucionalment que es considera l’oci nocturn com un espai «facilitador» dels abusos o les agressions: tant els «depredadors» –que responen al perfil del desconegut que ataca una dona al sortir de la discoteca– com els «oportunistes» –que s’aprofiten d’una situació de vulnerabilitat de la víctima–.

Mateix grau d’alerta que la lluita antiterrorista

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que vuit de cada 10 dones han patit algun tipus de violència sexual i que un 12% de les dones catalanes afirmen haver patit agressions sexuals. Més dades sobre el problema que, per Elena, requerien un posicionament «ferm» del Govern davant aquesta problemàtica, que ara tractarà com ho fa amb l’amenaça terrorista: amb dispositius de patrullatge preventiu i amb un gabinet que periòdicament en revisarà l’evolució. 

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha remarcat per la seva banda que la majoria de dones que no denuncien no ho fan perquè encara prevalen missatges socials que culpabilitzen la víctima dels fets. I ha recordat que les dones poden rebre assistència sanitària o policial trucant al 112 i també que, amb independència de si acaben denunciant o no, poden demanar suport psicològic trucant al 900.900.120

Notícies relacionades

La inspectora Escudé ha detallat que la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) serà al capdavant del pla policial i tutelarà un agent de referència en cada unitat d’investigació de cada comissaria del territori. Els Mossos revisaran diàriament totes les denúncies que es presentin per tenir informació actualitzada dels llocs on s’han comès i també dels perfils que els estan protagonitzant. 

A partir d’aquests mapes delinqüencials, els responsables territorials tenen ordre de dissenyar dispositius específics nocturns per protegir les dones. Això implicarà, per exemple, que es muntin controls a la recerca de joves que porten drogues per sedar o que es disposin patrulles que assegurin el trajecte que les joves han de fer des de la discoteca als punts de transport públic. El pla policial preveu així mateix acostar actors socials importants per actuar abans que es cometin aquestes agressions, com els gremis de taxistes, hotelers o oci nocturn. És a dir, es busca teixir complicitats amb treballadors nocturns perquè hi hagi més radars atents davant situacions de risc per a les dones i avisin la policia, un funcionament que emula el de la lluita antiterrorista, que busca la implicació social per detectar prematurament casos de radicalització.