Moren dos homes en l’ensorrament de la teulada d’una escola de Gijón on van quedar atrapats diversos obrers

Fatal notícia a Gijón. Dos homes que responen a les inicials A. V. D. i D. V. han mort en l’ensorrament a l’escola San Vicente de Paul, en l’encreuament entre els carrers Ezcurdia i Caridad. En concret, s’ha ensorrat part del forjat de la terrassa que hi ha al terrat. A l’edifici treballaven quatre operaris en la reparació de l’escaiola quan va caure el sostre de dues aules. Dos dels treballadors han resultat ferits lleus i els altres dos han mort. «No sabem què ha passat. Era una obra de res. Feia ja una setmana que hi érem», afirma un dels obrers que va sortir il·lès.

«Estàvem al llit i de sobte hem sentit un soroll com un camió de vidre, hem mirat per la finestra i hem vist com es desplomva tot, crits, molta gent traient el cap», descriu Yalia Escobar, una estudiant que viu al davant de l’escola i qui va trucar a emergències. «Primer ha arribat la Policia, Bombers i a poc a poc més gent. Sentíem crits i hem vsit com treien dues persones. Una d’elles anava llançant petons, estava molt nerviós».

Tot el personal del parc de bombers de Gijón es troba desplaçat i treballant a la zona, que ha sigut acordonada. Les dues persones que busquen no responen a les trucades als seus telèfons mòbils.

A la zona s’han desplaçat també equips de la Policia Nacional i Local i serveis d’emergències i l’alcaldessa de Gijón, la socialista Ana González, per interessar-se per les tasques de recerca dels dos obrers.

Avaluant conseqüències

L’ensorrament a l’escola San Vicente, les conseqüències de la qual encara s’estan avaluant, toca de ple el cor de Gijón ja que es tracta d’un centre la història del qual, de més d’un segle, està íntimament lligada al barri de La Arena i a les germanes de la Caritat que van donar nom al carrer. Un barri del creixement i vitalitat del qual ha sigut sempre testimoni la comunitat escolar

La Congregació de les germanes de la Caritat regia des de l’any 1830 l’Hospici d’Oviedo, «i el 1890 van adquirir un immoble al carrer Ezcurdia 74, on venien els nens orfes en els mesos d’estiu per millorar la seva salut a la platja de San Lorenzo», segons el relat que fa uns anys, amb motiu d’un aniversari, feia l’exalumna Begoña González.

A aquell local aviat van començar a acudir nombrosos nens del barri de La Arena, apressats per la pobresa estesa en l’època i les necessitats d’una infància majoritàriament sense escolaritzar, desitjosos de compartir amb els orfes jocs i aprenentatge.

Les monges van acollir entre els seus murs tots aquells petits, donant lloc al Col·legi de San Vicente, que el setembre de 1892 va començar a impartir educació elemental en un barri urbà però que encara en aquella època era mariner i camperol, amb una bona càrrega de misèries.

Notícies relacionades

Mor un menor apunyalat per un jove des d’un patinet a Madrid

Detinguts cinc camioners a Riudellots de la Selva per robar la càrrega que duien i simular que ho havia fet algú altre

El 1939 va ser reconegut pel ministeri d’Educació com a Escola d’Ensenyament Mitjà, i el 1996 es va autoritzar definitivament el funcionament com a Centre privat concertat d’Educació Secundària Obligatòria. I des d’aleshores no ha deixat de créixer i adaptar-se als nous temps.

L’envelliment de la comunitat de religioses que regien el centre i els canvis ocorreguts en moltes escoles catòliques es van deixar notar també en l’escola San Vicente, que el 2011 va deixar la gestió del centre en mans de la Fundació Catòlica Educere, pertanyent a Fere Ceca (Federació de Religiosos de l’Ensenyament), sense modificar-se ni l’esperit ni la identitat que sempre van imprimir les religioses.