Investigació en marxa

La roba del cadàver recuperat a Mallorca coincideix amb la del taxista desaparegut a les Medes

  • La Guàrdia Civil, a l’espera de la identificació per l’ADN del taxista de l’Estartit, manté interromput el dispositiu de recerca

La roba del cadàver recuperat a Mallorca coincideix amb la del taxista desaparegut a les Medes
3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Guàrdia Civil manté interromput el dispositiu de recerca del cos de Xavier G., desaparegut davant les Medes el diumenge 24 d’octubre, des que es va localitzar divendres 12 de novembre a la costa de Mallorca un cos que, segons tots els indicis, pertanyeria a aquest taxista de 41 anys, veí de l’Estartit (Torroella, Baix Empordà). El cadàver que va treure de l’aigua del Port de Sóller (Mallorca) una embarcació de l’institut armat vestia una samarreta que, segons els testimonis consultats per la policia, era la que portava posada el Xavier el dia del seu ofegament. També hi havia al cap unes arracades que coincideixen amb les que portava habitualment la víctima.

Les dues coincidències, sumades al fet que el recorregut que hauria seguit el cos coincideix amb el que dibuixen els corrents marins, han fet que per a la Guàrdia Civil no hi hagi gairebé cap dubte que el cos recuperat a Mallorca és el del Xavier. No obstant, la confirmació oficial arribarà quan les proves de l’ADN practicades al cadàver recuperat del Port de Sóller, inflat i en avançat estat de descomposició, ho certifiquin.

Després d’aquesta confirmació, se suspendrà definitivament el dispositiu de recerca que els bussejadors GEAS (Grup Especial Activitats Subaquàtiques) de l’Estartit han liderat davant les Medes. I es concentraran els esforços en la investigació de l’episodi de la seva desaparició. Segons les fonts consultades per aquest diari, existeixen també pocs dubtes que els fets van succeir tal com els va relatar l’amic del Xavier. Són els següents. La tarda del 24 d’octubre, el Xavier i aquest amic van seguir per la televisió el partit que van disputar el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou. Després, amb un elevat estat etílic, es van dirigir al port i van pujar a una embarcació

Van sortir a navegar amb el mar molt agitat. Cap altra barca va abandonar el port aquella tarda. Quan van arribar a les Medes, el Xavier, que presentava problemes de salut greus, es va acomiadar per sorpresa del seu amic i, sempre segons el seu relat, es va llançar a l’aigua. L’amic, amo de l’embarcació, va estar durant dues hores maniobrant per trobar-lo. Després, va tornar al port i va demanar ajuda. Les indagacions hauran de confirmar que es va tractar d’un suïcidi.

Més de 130 hectàrees pentinades

En la recerca infructuosa del Xavier, els bussejadors dels GEAS i dels GRAE dels Bombers de la Generalitat van pentinar el fons marí d’una àrea de 130 hectàrees durant els dotze dies posteriors al seu ofegament. Des de la superfície, completaven el dispositiu de recerca embarcacions de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra. En aquelles immersions, els submarinistes van notar la força dels corrents marins, augmentada pels dies de temporal. La hipòtesi que el cadàver hagués sigut arrossegat lluny d’on l’estaven buscant era la més raonable per comprendre per què no el trobaven malgrat un rastreig que, després de la primera setmana, va sumar a les tasques un vehicle submarí no tripulat ROV (‘remotely operated vehicle’) que va cedir l’empresa Hidroesfera.

Notícies relacionades

Un cos que s’ofega es precipita fins al fons i es manté allà durant un període d’entre set i deu dies. El procés de descomposició de l’organisme provoca que s’infli i que, transcorregut aquell temps, que va en funció de la temperatura de l’aigua i del teixit adipós de la persona, en canviï la densitat i comenci a flotar. Per aquesta raó, la recerca va deixar de ser diària després de les primeres dotze jornades, perquè les possibilitats que aparegués al fons ja eren molt escasses.

Una prova realitzada pels bussejadors en una de les últimes jornades de rastreig va consistir a deixar-se emportar pel corrent durant una hora per esbrinar quin desplaçament experimentaven durant aquell temps. Van descobrir que amb la força de l’aigua n’hi havia hagut prou per allunyar-los més d’una milla del lloc pel qual havien començat la immersió.