Així es va investigar el frau més greu a la DGT

Operació Loki: l’agent Joan contra el club dels mals conductors

  • El que era important no era arrestar l’informàtic que inscrivia il·legalment al registre de trànsit sinó treure de la carretera persones que eren un perill per a tothom

Operació Loki: l’agent Joan contra el club dels mals conductors

Guillem Sánchez

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A l’operació Loki –batejada amb el nom del déu nòrdic de les mentides– van caure fa un parell de setmanes més de 2.000 conductors espanyols que havien obtingut el permís de conduir de forma fraudulenta. Comprendre la gravetat de l’afirmació anterior requereix desenvolupar-la amb exemples: a les carreteres espanyoles, i sobretot a les de Catalunya, hi havia més de 2.000 persones al volant que eren tan imprudents que s’havien quedat sense punts, o que patien algun problema mèdic que les incapacitava per agafar un cotxe, o que no havien aprovat mai la teòrica o la pràctica de l’examen per més vegades que ho intentessin, o que no podien convalidar el carnet estranger de conduir per haver-lo obtingut en un país que les autoritats consideraven no homologable. Un autèntic exèrcit de tramposos al qual un informàtic de Girona a sou de la Direcció General de Trànsit (DGT) havia donat llum verda i que posava en risc la seguretat de les famílies que es creuessin. Trobar-los a tots era més important que arrestar-lo a ell.

Un policia en espardenyes

El Joan, agent del GRD (Grup de Recerca Documental) dels Mossos d’Esquadra, s’ha passat més de cent dies davant l’ordinador de casa seva, sessions de més de deu hores en espardenyes, fent el treball més avorrit del món: rastrejar els moviments que va fer l’informàtic a la base de la DGT de Girona. Amb la tenacitat d’una formiga, però sense la companyia del formiguer, escorcollant fulls d’Excel i amb el reflex de milers de dades al vidre de les seves ulleres. Movent el ratolí de l’ordinador, cap avall, fins a descobrir-los tots. I n’hi havia molts.

L’informàtic que ha provocat l’embolic més greu en la història de la DGT es va incorporar com a tècnic de manteniment a l’oficina fa uns dos anys. Va tenir accés als perfils i contrasenyes dels funcionaris que inscriuen a la base de dades les fitxes de cada conductor amb llicència. No va tardar ni una setmana a utilitzar aquest poder per corrompre el registre i inscriure una persona que no havia sigut capaç de treure’s el carnet de conduir a les bones: la seva mare. Gràcies a la incursió il·legal de l’informàtic, la dona, una veïna de Llagostera, constava al sistema en cas de ser identificada policialment com una ciutadana amb permís vigent.

Va córrer la veu: hi havia un home que ‘regalava’ carnets de conduir. Va aparèixer un soci, de Quart (Gironès), que es va convertir en el seu protector i representant. A través d’ell van començar a arribar més i més encàrrecs. La xarxa va créixer i va arribar a orelles de l’amo d’un locutori pakistanès i, a través d’aquest, a un altre locutori de Vic. Tants diners generaven –‘regalar’ era un dir: costaven entre 3.000 i 15.000 euros– que també van requerir una estructura per blanquejar-los. D’això segon se’n van ocupar els sogres. Aquests són els integrants d’una xarxa que feia un any que estava a ple rendiment quan, a l’estiu del 2020, en un control ordinari a prop de Figueres, els Mossos van identificar un conductor que ja havia sigut multat en quatre ocasions per circular sense carnet. Aquell dia va resultar que per fi se l’havia tret. Però hi havia una cosa estranya. Segons la data d’expedició del permís que constava a la DGT, ja disposava del carnet quan va ser multat l’última vegada. Els policies es van plantejar el següent: ¿Pot algú disposar del carnet de conduir, ser multat per no tenir-lo i no presentar al·legacions? Com que la resposta era que no, va tocar investigar qui l’havia inscrit irregularment al registre.

Dos milions de caselles d’Excel

Així va arrencar una investigació que va recaure sobre el Joan i que va conduir l’agent del GRD a revisar qui havia introduït el conductor mentider de Figueres al sistema. Però en lloc de trobar l’informàtic va trobar un funcionari les claus del qual havia utilitzat el sospitós per portar a terme el registre fals. Va veure, així mateix, que per a aquella operació no s’havien pagat taxes. Després va buscar altres moviments en què no s’haguessin abonat aquestes taxes i va observar que eren centenars. Massa. I executats des de perfils d’altres funcionaris. El Joan es va adonar que era impossible que tots els funcionaris fossin corruptes. Hi havia d’haver una altra explicació i va apuntar un altre empleat amb accés a les claus dels funcionaris: l’informàtic. Bingo.

Amb la pandèmia, a més, l’informàtic havia estat teletreballant. Des de casa es connectava a qualsevol hora: de matinada o en cap de setmana. Els moviments fraudulents es van disparar. Hi va haver dies en què va inscriure 40 persones. El Joan va demanar lliurar aquell combat en igualtat de condicions: treballant des de casa, per concentrar-se a fer aflorar totes les inscripcions apòcrifes.

Notícies relacionades

«¿Saps quantes caselles té un full d’Excel?», pregunta el Joan ara que l’operació Loki ja ha desarticulat la banda i ha localitzat la meitat dels conductors. «1.048.765» respon. «Ho sé perquè amb aquest cas he omplert un Excel sencer i estic a punt per omplir el segon», afegeix. «Ha fet un ple, de les primeres 900 persones que ha trobat creiem que no ha comès cap error. És un treball excel·lent», li reconeix el sergent Rafa Aguilar, el cap dels GRD.

L’adjectiu ‘excel·lent’ pren aquí un doble significat. «Si torno a veure un Excel en una pantalla d’ordinador, la trenco a puntades de peu», fa broma el Joan, exhaust. Ha sigut el treball més avorrit del món, però també el més satisfactori: els 2.000 conductors que eren un perill ja no estan a la carretera. «Aquí som una mica friquis de la seguretat viària. Realment ens preocupa que no se’ns passi res per alt, protegir els conductors», explica Aguilar. Els GRD són una unitat desconeguda de tot just una vintena d’agents distribuïts per les regions policials. Especialitzats en els accidents de trànsit i capacitats com pèrits judicials són els que persegueixen els conductors que deixen morts o ferits greus a la carretera, que vetllen perquè no hi hagi impunitat sobre l’asfalt. Tot i que faci falta perseguir-los en espardenyes.