Mor Miguel Montes Neiro, el que va ser el pres més antic d'Espanya

Miguel Montes Neiro, que va ser el pres comú més antic amb 36 anys de presó complerts, va morir aquest dissabte a Granada després de diversos dies ingressat en estat molt greu en un hospital a causa d'un càncer. Va ser incinerat aquest diumenge passat en una emotiva cerimònia envoltat de família i amics, amb qui va passar els últims cinc anys de vida en llibertat. “És la meva primera oportunitat de viure”, va dir només de sortir al carrer el 2012 gràcies als indults concedits pel Govern de Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Agafat de la mà de les seves dues filles, i sense girar la vista cap a un dels penals on havia passat la major part dels seus 67 anys, el 15 de febrer de 2012 Montes Neiro per fi va poder assaborir la llibertat. Reconeixia “haver pagat molt car” tots els robatoris i fugues, almenys una desena de confessades, en què fins i tot va tenir temps d'ampliar la seva família amb dues filles. No obstant, en els breus períodes de llibertat, amagat de la Policia, ni tan sols podia sortir amb elles al parc, cosa que li sabia molt greu. “M'ha passat la vida i no l'he viscut”, va reconèixer aquell fred dia de febrer, “però espero que Déu em depari alguna cosa, perquè no soc un malvat”.

Reformatori als 12 anys

Montes Neiro va tenir la seva primera experiència entre reixes als 12 anys, quan va ingressar en un reformatori després d'un incident amb un xaval del seu barri, a qui va clavar per accident una fletxa en un ull. Poc després de sortir, el 1966 tornaria a la presó pel robatori d'un cartró de tabac. Deu anys més tard va arribar la seva primera condemna seriosa per deserció de l'Exèrcit, encara que ell assegura que es va tractar d'una venjança per agredir un superior que li va recriminar la falta d'un subfusell de l'armer del qual ell era responsable.

Notícies relacionades

Miguel Montes Neiro: "Per fi em sento lliure"

Detingut Miguel Montes Neiro, el pres més antic que va ser indultat fa un any

Des d'aleshores, va anar encadenant condemnes: un motí al penal, un suposat atracament a una joieria, tinença d'haixix i armes... i, sobretot, evasions, desacataments i trencaments de condemna. Mai delictes de sang. Montes Neiro es va assabentar entre les reixes d'alguna presó de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, la primera victòria dels socialistes, l'auge de la televisió en color, el Mundial de futbol d'Espanya, la caiguda del Mur de Berlín i un llarg etcètera d'esdeveniments. Mai se li van concedir beneficis penitenciaris ni es van descomptar els dies passats en preventiva. La família, especialment la seva germana Encarnación, lluitava per aconseguir aquests objectius, que haurien permès deixar-lo en llibertat molt abans. 

Biografia

Després de sortir de la presó, esperava passar la resta de la seva vida exercint de ceramista, professió que va aprendre a la presó, i disfrutant de les seves filles, ja adolescents. També va tenir temps d'escriure la seva biografia, titulada 'Montes Neiro, una vida en prisión' i amb què pretenia fins i tot fer una pel·lícula. No obstant, el seu nom va tornar a ocupar la primera plana de les notícies només un any després de sortir en llibertat al ser relacionat amb un robatori comès al novembre en un centre comercial de Marbella (Màlaga) per un grup de delinqüents que, fent-se passar per operaris de manteniment, van reduir els tres vigilants de seguretat i van sostreure joies per valor de més de quatre milions d'euros. El jutge el va acusar llavors de receptació, encara que no el va empresonar, i Montes Neiro va assegurar que no hi havia participat i que “es va limitar a ajudar un amic que l'hi va demanar”, encara que “mai va voler saber res del robatori ni lucrar-se'n”. Va ser la seva última trobada amb la justícia.