El Suprem revisa la sentència per la matança dels jesuïtes al Salvador

El Tribunal Suprem revisa aquest dimecres la sentència que va condemnar l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública del Salvador Inocente Montano, a 133 anys i quatre mesos de presó com a responsable dels assassinats dels cinc jesuïtes espanyols el 1989, entre ells Ignacio Ellacuría, segons informa Efe.

Cinc magistrats es reuneixen a primera hora per a la deliberació i resolució del recurs de cassació de la defensa de l’excoronel contra la sentència de l’Audiència Nacional, que el va condemnar com a responsable d’haver planejat i ordenat, junt amb la cúpula castrense del seu país i l’expresident Alfredo Cristiani (1989-1994), la matança.

En el judici, Montano es va desmarcar de qualsevol decisió, disseny o execució dels assassinats, dels quals mai va ser informat per ningú, ni pels militars ni, encara menys, per Alfredo Cristiani.

Però, els magistrats asseguren que els vuit assassinats «van ser ordits, planejats, acordats i ordenats pels membres de l’alt cap de les Forces Armades, òrgan a què pertanyia Inocente Orlando com viceministre de la Seguretat Pública», que va participar en la decisió per la qual es «va transmetre l’ordre de portar a terme les execucions al coronel director de l’Escola Militar», Guillermo Benavides, un comandament mitjà que és l’únic condemnat al Salvador.

La resolució va condemnar l’excoronel Montano, únic dirigent de l’alt cap enjudiciat per aquests fets al nostre país, com a autor de cinc delictes d’assassinats de caràcter terrorista.

Et pot interesar

Però als seus 78 anys, en cadira de rodes (era traslladat al judici en ambulància) i amb un delicat estat de salut (diabetis i càncer de bufeta), el seu horitzó a la presó és una incògnita, on es manté des del 2017 quan va ser entregat pels EUA.

I mentre això passa a Espanya, al Salvador la Corte Suprema ha tancat la causa penal contra la resta dels autors intel·lectuals a qui assenyala la sentència espanyola, una decisió que ha recorregut la Fiscalia que, a més, ha demanat la recusació dels magistrats que van acordar l’arxiu, dos jutges suplents.