Solució d’emergència a Canovelles

Ciutadans marroquins auxilien els sensesostre després de la mort d’Amine a la Ciutadella

  • Commoguts per la mort al carrer de dos compatriotes, han adaptat temporalment una sala de festes fins que passi el fred

  • Els coordinadors de la iniciativa fa molts anys que són a Espanya i s’han proposat ajudar a Canovelles joves amb qui comparteixen arrels

  • L’«onada de solidaritat», com la defineixen, ha portat empresaris a contractar-los i perruquers a tallar-los gratis els cabells

Es llegeix en minuts

Després de la mort d’Amine Faqhi, el cos del qual continua a l’espera de la identificació oficial després de ser confós amb el seu germà Mohcine i de la repatriació al Marroc, els amics amb qui vivia al parc de la Ciutadella van seguir al mateix lloc on el jove havia mort de fred l’11 de gener. El dijous 14 de gener, tres cotxes van acudir a recollir-los.

Dos dels joves van pujar al cotxe de Bakali. «Els vam preguntar si volien menjar alguna cosa i van respondre que només volien descansar. Vaig posar la calefacció i, quan van entrar en calor, es van quedar adormits». Van arribar així al polígon industrial de Canovelles (Vallès Oriental), on els esperava una sala de festes, ara tancada,convertida en un sostre d’emergència.

El desafiament

Bakali, Moulay, Noujoud, Rhimou i Jamila són espanyols nascuts al Marroc, o marroquins que fa molts anys que són a Espanya. Afirmen que, commoguts per la mort de dos compatriotes sense llar durant l’onada de fred, van decidir utilitzar un grup de WhatsApp que es diu ‘El desafiament’ i les connexions d’una associació –que prefereixen mantenir al marge– per buscar una solució immediata. Rhimou, propietària d’una sala de festes buida pel coronavirus, va posar a la seva disposició l’espai. Van començar a coordinar-se per generar «una onada solidària». I dijous a la tarda van acudir a la Ciutadella a buscar els companys d’Amine.

Dos d’ells tenien ferides causades pel fred en una mà i en un peu: «penellons». El primer que van fer va ser comprar a la farmàcia el tractament que no estaven seguint i que pot portar risc d’amputació. El segon va ser donar-los de sopar i distribuir-los pel terra en matalassos, sota el raig d’aire calent propulsat per un climatitzador.

Des d’aleshores han rebut 21 homes –gairebé tots joves extutelados d’origen marroquí– que dormien al carrer. El número 22 va arribar dimarts al migdia. Tenia 24 anys, explicava que havia tingut una caiguda des d’un balcó que el va deixar en coma diverses setmanes a l’hospital de la Vall d’Hebron el mes d’octubre passat. Després de despertar i veure’s de nou a la intempèrie, portant les greus seqüeles de la caiguda, assegurava haver mirat de suïcidar-se en dues ocasions. Rhimou va anotar les seves dades en una llibreta d’anelles i li va prometre que tot s’arreglaria. Després van servir el menjar: ‘harira’, la sopa marroquina més famosa.

No només per i per a marroquins

Moulay, Bakali i Noujoud remarquen que no són professionals del tercer sector. Treballen representant artistes marroquins, organitzant esdeveniments o en una sucursal financera. «Aquesta és una solució temporal perquè quan acabin les restriccions la sala ha de tornar a acollir celebracions. Però l’onada de solidaritat ha de continuar», demanen. «És només un sostre fins que passi el fred», expliquen. Es presenten com a «coordinadors» dels ajuts que arriben. «Ens porten menjar, matalassos, roba...», detallen. «Cada ciutadà aporta el que pugui». Aquest dimarts s’hi va acostar un perruquer de Terrassa i els va tallar els cabells. Altres que tenen negocis s’han prestat a donar-los una ocupació. «Cinc dels joves han sigut col·locats: en una carnisseria, en una fleca i en la construcció».

Et pot interesar

Cada nit un dels coordinadors es queda a dormir a la sala de festes. Tenen regles severes. No poden fumar ni beure ni consumir drogues –alguns d’ells pateixen greus addiccions– a l’interior. S’han de fer càrrec de recollir les seves coses, col·laborar en el manteniment higiènic de l’espai i ajudar a preparar esmorzar i sopar. La porta es tanca cada nit a les 22.00 hores, coincidint amb el toc de queda. Si algú dona problemes, es queda fora. «Fins ara ningú n’ha donat cap». «Aquí mengen, dormen protegits del fred, es dutxen, se’ls dona roba nova i s’intenta ajudar-los en tot allò que necessiten. El jove que ha intentat suïcidar-se necessita 100 euros per a una traducció jurada del document que acrediti que no té antecedents penals al Marroc. Segur que aviat apareix algú en el grup de WhatsApp que vol aportar aquesta quantitat», diu Bakali.

Aquest lloc no és només per a àrabs, sinó per a qualsevol sensesostre, afegeix Bakali. I assegura que, tot i que se serveixi menjar àrab i es parli àrab, no té res a veure amb la religió. «Això és una sala de festes, no un oratori». El telèfon per contactar-hi és el 632 14 53 26. Els voluntaris compleixen com poden les restriccions pel coronavirus, conscients que és un risc que assumeixen per contenir una emergència de més gravetat.