25 febr 2020

Anar al contingut

crim a cantabria

Crim del cap a Castro Urdiales: l'acusada de decapitar la seva parella és la beneficiària del testament

La Guàrdia Civil segueix buscant el cos del jubilat Jesús Baranda. La seva nòvia, Carmen Merino, va dir a la família que podria estar «amb meuques, a Punta Cana»

La dona suposadament va ficar el crani en un rotllo de paper d'alumini, nou bosses d'escombraries i una caixa que va embolicar amb un llaç. A la veïna li va dir que eren «joguines sexuals»

Luis Antonio Rendueles

Crim del cap a Castro Urdiales: l'acusada de decapitar la seva parella és la beneficiària del testament

El cos de Jesús Mari Baranda, un jubilat biscaí de 67 anys que vivia a Castro Urdiales (Cantàbria), està desaparegut des de mitjans del mes de febrer del 2019. El seu cap es va trobar el 28 de setembre dins d’una caixa embolicada en paper de regal i tancada amb un llaç vistós. Mari Carmen Merino, la parella del desaparegut, se l’havia entregat a una veïna mesos enrere. Li va demanar que la hi guardés perquè la Guàrdia Civil volia escorcollar la casa on vivien tots dos i li feia «vergonya» que els agents veiessin el que hi havia dins: «unes joguines sexuals», segons ella. Carmen Merino és a la presó i la Guàrdia Civil continua buscant la resta del cos del Jesús Mari, que va deixar fet testament en favor de la seva parella, segons ha comprovat la família. 

«Seria el 18 o el 20 de febrer quan vam fer la matança i el Jesús Mari ja no va venir», afirma el seu cosí, Carlos Ricondo. Com l’home no els agafava el telèfon, van decidir trucar a la Mari Carmen, la seva parella des de feia set anys. La dona els va dir que «el Jesús Mari estava passant uns dies a Galícia amb els seus amics del banc i que no ens contestava perquè se li havia espatllat el telèfon mòbil».

Tot indica que Carmen Merino, que és a presó des del mes de setembre passat, provava de guanyar temps. Als familiars de la seva parella els va donar el número d’un telèfon mòbil nou que ella va dir que li havia comprat. Els seus cosins li enviaven missatges a aquest número, però les respostes eren molt escarides: «Només posava: estic bé, ara pujo...», diu el seu parent Carlos.

Bosses negres amb «terra dels testos»

Les investigacions de la Guàrdia Civil de Cantàbria i el jutjat número 3 de Castro Urdiales han revelat que aquell mes de febrer Mari Carmen Merino deia que tenia forts dolors de lumbago. I que va avisar una netejadora perquè anés a casa seva. Li va explicar que havia «canviat els testos», que tenia un munt de terra per llençar i que ella no podia fer-ho. La dona de fer feines hi va anar amb una amiga i totes dues es van emportar les bosses de les escombraries amb cotxe a un punt net, on les van deixar. Després, recordaria que eren «negres i que pesaven».

Abocador de la localitat càntabra de Meruelos, un dels llocs on s’estudia que es van poder llençar les restes mortals de Jesús Mari Baranda.

 EFE / PEDRO PUENTE HOYOS

Els parents del Jesús Mari, que va créixer al barri de San Ignacio de Bilbao i estava separat de la seva dona i allunyat dels seus dos fills, no van deixar de buscar-lo i enviar-li missatges. El seu cosí Carlos ho recorda així: «Qui se suposa que era ell ens enviava missatges de text dient que estava molt bé. L’últim va ser: ‘Hola, cosí, no et preocupis per mi. Això és molt bonic, quan torni portaré la Carmen’. No era gens propi d’ell, no sabíem on era. Vam trucar a la  Carmen i ens va dir que pensava que era per Normandia».

A la Guàrdia Civil

Alarmats, els cosins van enviar un ultimàtum al telèfon del seu familiar perquè donés senyals de vida: «Si dilluns no ens envies un missatge de veu perquè escoltem que estàs bé, anirem a la Guàrdia Civil». Ningú va respondre.

Els familiars de Jesús Mari Baranda llavors van acudir a la Guàrdia Civil, que va preguntar a la Mari Carmen, la parella del desaparegut. La dona aquesta vegada va apuntar que podia estar a Galícia, tot i que el seu cosí recorda que a ells els va explicar una altra història: «Ens va dir que ell se n’havia anat perquè havia deixat d’estimar-la, que s’havia emportat 12.500 euros i que seria a Punta Cana amb algunes meuques».

Aquell hivern, els familiars del jubilat ni tan sols van poder entrar a la casa de Castro Urdiales on vivia amb la Mari Carmen. «Ella va canviar el pany», afirma el cosí Carlos. «Li hauria fet qualsevol cosa, perquè ningú va poder entrar a la casa durant temps».

Fotos amb Carlos Herrera

No hi havia senyals de vida de l’antic director de sucursal del Banco Santander. El cas va semblar que entrava a la via morta durant la primavera i l’estiu, tot i que el cotxe del desaparegut era aparcat molt a prop de casa seva, al carrer Pedro Basabe. La parella, Mari Carmen, va continuar vivint allà. A alguns veïns els va explicar que era incapaç d’utilitzar el dormitori conjugal i que dormia al sofà del saló. Però el familiar del desaparegut té un altre record d’aquells mesos: «Ella va portar a Castro els seus familiars, amics, els seus fills... va continuar anant a ballar sevillanes, fins i tot es va fer fotos amb Carlos Herrera quan ell va passar per aquí fent el Camí de Sant Jaume».

El popular periodista després va confirmar la història. Carlos Herrera va arribar a Castro Urdiales el mateix dia que s’hi celebrava una festa a la Casa d’Andalusia, situada molt a prop de l’alberg per a pelegrins de la localitat. Allà es va trobar la Mari Carmen, que li va demanar fer-se diverses fotos junts.

Un cap a l’armari

Passat l’estiu, el 28 de setembre, la veïna de la Mari Carmen va decidir canviar els armaris. A l’obrir un d’aquests, va notar una olor estranya i va recordar la caixa que li  havia entregat la seva amiga feia sis mesos. Estava ben embolicada en paper de regal i tenia un vistós llaç. La dona la va obrir amb un cúter. «Va anar veient bosses d’escombraries, fins a nou de seguides. Dins de l’última hi havia un paquet embolicat en paper de plata, gairebé un rotllo sencer. A l’obrir-lo, va veure els ulls d’un crani i va arrencar a córrer», diu Carlos Ricondo. Les proves de l’ADN van revelar que era el cap de Jesús Mari Baranda.

Les investigacions han descartat que la dona preparés croquetes amb el cadàver del mort

La Mari Carmen va ser detinguda i empresonada a la presó d’El Dueso. Va afirmar que algú havia deixat la caixa amb el cap de la seva parella sobre el pelut de la porta i que l’havia guardat perquè era l’«únic» que li quedava del Jesús Mari. La investigació de la Guàrdia Civil, que continua oberta, va registrar la casa familiar fins i tot amb agents canins com Marley. Fonts del cas van confirmar que en les setmanes que va desaparèixer, la dona va comprar per internet un martell i dues serres elèctriques de podar, de 16 i 32 centímetres de fulla respectivament, que no s’han trobat.

Estafadora de l’amor

Els investigadors s’han endinsat en el passat de l’acusada. La Mari Carmen va néixer a Utrera (Sevilla), és filla d’un policia nacional i va créixer a Cadis, on es va casar i va tenir dos fills. Després del divorci, se’n va anar al nord d’Espanya. Es va traslladar a Castro Urdiales (Cantàbria), on va començar a treballar de cambrera en una cafeteria. «El meu cosí hi anava a esmorzar, i així es van conèixer. Quan van estar junts, ella va deixar de treballar. El Jesús Mari tenia diners i a ella no li faltava res», afirma Carlos Ricondo.

Un punt de la costa de Castro Urdiales. / EFE / PEDRO PUENTE HOYOS

Durant set anys van ser parella i van mantenir un ritme de vida alt. Tot i que la investigació ha descobert que la dona va protagonitzar alguns episodis tèrbols. ‘El Faro de Vigo’ va publicar que la Carmen va ser detinguda el 2013 i el 2017 a la ciutat gallega després que dos homes la denunciessin. Segons ells, els va convèncer perquè li deixessin diners i mai els els va tornar. A Cadis, l’excompany sentimental d’una tia seva la va acusar d’estafar-li 6.000 euros més.

Jesús Mari Baranda cobrava una «bona pensió» de jubilació, segons els seus familiars. Mentre l’home no sigui declarat oficialment mort, aquests diners continuen ingressant-se en el seu compte, del qual la Mari Carmen va poder disposar lliurement fins que la van detenir. El cosí del desaparegut lamenta el temps perdut fins que se’l va començar a buscar: «Si fa mesos que van portar el cos a l’abocador de Meruelo ja no el trobaran».

Res de croquetes

La Guàrdia Civil continua buscant indicis per aclarir el que va passar amb el jubilat. Les investigacions han descartat, això sí, que la dona preparés croquetes amb les restes del cos. «Són boles que van corrent», diu el seu cosí. La possibilitat que la Mari Carmen hagués contractat uns sicaris tampoc ja és la hipòtesi principal que segueixen els investigadors, segons fonts del cas.

El seu familiar apunta un possible mòbil per al crim. «No ens havia dit res, però pot ser que pensés deixar-la. I ella en depenia econòmicament». Després de la troballa del cap, el seu cosí Carlos assegura que la família ha descobert que «el Jesús Mari tenia fet testament a favor d’ella. Estava allunyat de la seva dona anterior i dels fills. I tot l’hi volia deixar a ella».