Josep Pallàs, supervivent de l'incendi d'Horta de Sant Joan: "Va ser un accident, però va acabar com una taverna"

Josep Pallàs Carrera (La Pobla de Segur, 1972) volia ser bomber des de molt jove i ho va aconseguir. Va començar de voluntari i després va entrar per oposició a Bombers de la Generalitat. Va sobreviure fa deu anys a l’incendi d’Horta de Sant Joan, on van perdre la vida cinc companys del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals), lloc on segueix treballant. Ara planifica i supervisa actuacions des de la sala central, assessora els seus companys i ensenya a estudiants la realitat del foc i dels qui el combaten.

¿Què va passar el 21 de juliol del 2009?

Estàvem perimetrant un incendi per a pas per portar una línia d’aigua. El bosc es trobava abandonat. De sobte va revifar el foc en cinc punts. Teníem pins molt alts davant i gairebé una visió nul·la. En molt poc temps la situació es va complicar i vam decidir que era més difícil sortir d’allà que quedar-nos.

Estaven sols vostès sis.

Sí. Tot i que teníem a prop un grup d’uns 25 o 30 bombers del GRAF de Barcelona, però ens van envoltar les flames. Ens vam cobrir amb les mantes ignífugues, que sempre portem a sobre, però que no havia utilitzat mai jo abans. No sé com va passar, però em va salvar la sort. Vaig córrer cap a un costat que estava cremat.

Van morir els seus cinc companys en aquell... ¿Com ho anomena?

Accident.

Doncs en aquell accident. I es va desencadenar un gran debat polític. Va haver de ser dur sentir a tot el món llançant-se les culpes.

Va ser fatal que s’utilitzés l’accident a nivell polític i que es traslladés el debat a la societat a través dels mitjans. Allò va acabar com una taverna de bar. Tot va ser molt desgraciat. Hi havia incertesa. El debat va tirar més llenya al foc. I els bombers en general ho vam haver de digerir. I intentar portar a judici un comandament va ser un error perquè perquè allò d’Horta de Sant Joan va ser un accident.

¿Què s’ha après en aquests deu anys?

Moltes coses. Una d’aquestes és que tenim 2.000 bombers voluntaris i 2.000 professionals, però cada un d’ells és un. Tots hem hagut de superar l’accident. Allà vam tocar fons i ho vam haver d’assumir. Ara som més conscients dels riscos i sabem més què fem i a què ens enfrontem.

Però no tenen més mitjans.

N’hi hauria d’haver més. Amb les noves places que surten de bomber a penes es cobreixen les jubilacions. Però també li diré que tot i que tinguem més camions i més efectius, sempre podem estar en precari. Un incendi no s’apaga només amb mitjans, hi ha vegades que s’apaga quan es pot. És més important la prevenció i la conscienciació. S’ha de conscienciar el ciutadà que no tiri una burilla, però també els propietaris dels terrenys perquè els mantinguin en bones condicions. I a tota la societat perquè compri productes de quilòmetre zero. Si tenim bestiar, si es treballa al món rural, si no es deshabiten aquestes zones, es mantenen millor i s’afavorirà l’economia local. Tots podem evitar incendis comprant al supermercat productes de proximitat.

¿I els polítics? En els últims anys hi ha hagut governs autonòmics de diferent signe.

Jo no critico cap polític. Tots fan el que poden. Però no crec que es pugui aconseguir molt amb projectes a quatre anys. Han de ser terminis més llargs, de 30 anys, i en aquests plans hem de participar els bombers. Els boscos i la prevenció dels focs forestals han de ser una cosa estructural del país. Hi ha molt a fer sobre el terreny, en un territori on el 70% és bosc i massa forestal. Fa 40 anys una masia tenia el bosc a 200 metres i al mig hi havia fruiters, es donava ús a aquestes terres. Ara no.

Sense parlar d'urbanitzacions.

Mentre es despobla el món rural, la gent es concentra en zones residencials a la Costa Brava o al Maresme. El dia en què hi hagi un incendi i que el foc vagi cap al mar serà molt perillós, com va passar a Grècia l’any passat. S’ha de treballar per evitar-ho.

Notícies relacionades

Horta de Sant Joan: 10 anys d'espera

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Quan va a una escola ¿què li pregunten els alumnes?

De tot i amb molta tranquil·litat. Són molt cristal·lins. El bonic és quan veus que han captat el missatge que evitar un foc és treball de tots.