Gijón, un idil·li etern amb el Cantàbric

És gairebé l’hora de la plenamar i el Cantàbric trenca amb força al mur de San Lorenzo. Així és com anomenen a Gijón/Xixón el llarg passeig marítim que voreja el principal sorral de la ciutat. És com si les onades truquessin a la porta de la ciutat i mantinguessin un diàleg de tu a tu amb els habitants de Gijón. Com si fos un ritual, aquests no deixen passar un dia sense acostar-se a atalaiar l’horitzó, a respirar el salnitre o a disfrutar del que el mar els ofereix.

Aquest idil·li entre la ciutat i el mar és palpable només d’arribar a Gijón/Xixón. La ciutat va néixer en una illa, avui península, i allà es troba el nucli antic. I no parlem d’un nucli antic de palaus –que n’hi ha– o de grans esglésies monumentals. Aquí ens trobem amb un barri, Cimavilla, que encara guarda l’ànima de pescadors i mariners, sardineres, cigarreres de la fàbrica de Tabacos, portuaris...

Històries de drassanes

Però més enllà del cor de la ciutat, Gijón/Xixón va créixer de la mà d’aquest Cantàbric que tant va marcar el caràcter pla. Els barris de l’oest fins i tot mantenen històries de les seves drassanes i del port industrial d’El Musel. Cap a l’est, la ciutat mostra el seu caràcter més lúdic, amb barris més residencials, com L’Arena, o amb el barri jardí de Somió, ple de casalots i vil·les de l’antiga aristocràcia i burgesia.

La platja de San Lorenzo és l’epicentre de la ciutat. És un univers en si mateix i un dels bressols del surf al nord d’Espanya. Però val la pena descobrir la resta de platges de la ciutat. Són ni més ni menys que nou els sorrals de Gijón. I tots estan units per un camí litoral que travessa penya-segats, praderies i sempre amb unes vistes al mar excepcionals. Alguns aprofiten per volar en parapent sobre la platja de Serín o des del parc del cap de San Lorenzo. 

Edifici monumental

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

Edifici monumentalDes d’aquí, i tot i que ens allunyem una mica del mar, val la pena acostar-se fins a la monumental Laboral Ciudad de la Cultura. Aquest edifici monumental, considerat el de dimensions més grans d’Espanya, sorprèn per la seva estètica i les referències culturals i arquitectòniques que ens porten a Venècia, Sevilla, Castella o Roma. A prop, el Jardí Botànic Atlàntic també és una parada obligada. ¿Que ens havíem allunyat del mar? Doncs en una de les seves zones es recreen ecosistemes de la costa cantàbrica (platges, dunes, penya-segats i maresmes).

I de la mar... al plat. ¿Era així, no? Doncs a Gijón/Xixón no podia ser menys. Pulpín con patatines, parroches, bocartes, oricios, xipirons... No se’n pot anar un de la ciutat sense disfrutar de l’experiència a una sidreria i acompanyar uns culinos de sidra amb alguna ració de peix o marisc.