Espanya estrena a Avilés la seva primera gran Biennal Climàtica

Fa tan sols unes dècades, cap als anys setanta, Avilés era considerada una de les ciutats més contaminades d’Europa. El fum derivat de la crema del carbó i la fabricació de metal·lúrgia pesada impregnava l’aire, deixava a les façanes una capa de sutge i tenyia de gris el paisatge. Amb el pas dels anys, davant el devastador impacte de la crisi climàtica i la necessitat de reduir els combustibles fòssils que alimenten el seu avanç, la ciutat va haver de deixar enrere gran part de les seves indústries contaminants i transformar-se per continuar existint. Ara, després d’un llarg procés de reconversió, aquest municipi asturià s’ha convertit en l’escenari de la primera Biennal Climàtica, una trobada artística per explorar el dol i l’esperança d’un planeta en crisi existencial.

La iniciativa, que s’ha inaugurat aquesta setmana sota el lema Ensayar lo inesperado, reuneix l’obra de mig centenar d’artistes nacionals i internacionals així com un extens programa d’activitats obertes al públic. Segons diu la comissària de la trobada, Amanda Masha Caminals, el fil conductor de les obres és la reflexió entorn del clima. I és just allà, a partir d’aquesta idea, que la ciutat sencera s’omple d’obres d’art conceptual que aborden problemes com la pèrdua d’espècies i ecosistemes, el vincle amb el territori i els recursos naturals, l’impacte invisible dels fenòmens atmosfèrics i les pèrdues derivades tant de l’avenç del canvi climàtic com de la lluita davant aquest.

Iniciativa pionera

És la primera vegada que Espanya aposta per desplegar una iniciativa d’aquest calat per parlar de canvi climàtic a través de l’art. Per al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, la creació d’aquest espai constitueix una poderosa eina per "reunir mirades diferents i posar en diàleg l’art, la ciència, l’arquitectura, la indústria, el coneixement local i la veu ciutadana" per crear "espais d’escolta" des dels quals poder abordar el repte de la transició ecològica.

Art climàtic

L’arribada de la primera Biennal Climàtica a Espanya ha desplegat més d’un centenar d’obres d’art a 13 punts d’Avilés. Un terç de les peces han sigut creades per artistes asturians, un terç per creadors d’altres parts d’Espanya i un terç per perfils internacionals. Entre aquestes, destaquen les obres de la Col·lecció Estatal d’Art i Clima i les peces creades en el nou programa de residències d’"Art, Ciència Tecnologia i Societat" en el qual diversos artistes han treballat al costat de científics de l’Agència Estatal de Meteorologia per entendre l’impacte del canvi climàtic i transformar les seves inquietuds climàtiques en art. La creadora de Jerez Natalia Domínguez, per exemple, va passar setmanes treballant a l’estació meteorològica d’Izaña per crear una escultura performativa per reflexionar sobre l’aire, la indústria, la innovació i la naturalesa.

Notícies relacionades

Lleó XIV, un papa contracultural a Espanya

El ‘negacionisme solar’ s’estén entre els joves de la generació Z

En la selecció d’obres poden veure’s creacions com, per exemple, la de l’artista francesa Marion Balac que imagina animals creant vídeos virals a les xarxes socials per denunciar el seu perill d’extinció i la degradació dels ecosistemes en els quals viuen. O l’obra de Belén Rodríguez, que va comprar un bosc situat davant casa seva, a Cantàbria, per salvar-lo de la tala i, a partir d’allà, va crear una obra amb caires vegetals en què es percep la bellesa i la fragilitat de la naturalesa i de la nostra existència. O Mil leches, una composició d’Asunción Molinos Gordo creada a partir d’una tona de llana ibèrica per reflexionar sobre el mestissatge, la diversitat i les espècies que habiten Espanya.

En la seva arrencada, la Biennal Climàtica neix amb la intenció de perdurar i convertir-se en un projecte itinerant que traslladi el debat ecologista a diferents racons d’Espanya. Segons afirmen els organitzadors d’aquesta trobada, després de l’enlairament d’aquesta primera edició, ja s’està valorant on celebrar la propera i quin enfocament li convindria donar. De moment, tot apunta que es realitzarà lluny de les grans metròpolis, en localitats que fins ara havien estat al marge de molts debats climàtics.