Tot el que s’ha de saber del robotaxi que arriba a Madrid: furgonetes de més de 200 CV i viatges supervisats

És el robotaxi, l’invent que arribarà a Espanya abans que acabi l’any. Ja està passant en altres parts del món: els robotaxis de la Xina i els Estats Units ja han fet més de 200 milions de quilòmetres. El negoci creix a una velocitat de vertigen: dels 3.500 milions de dòlars facturats el 2025 s’espera passar a més de 100.000 milions el 2035.

¿Com funciona?

Simplificant: el robotaxi no té un sol sistema de percepció, sinó diversos treballant alhora. Els sensors lidar (una espècie de radar de llum) llancen milions de polsos làser per segon i mesuren el temps que tarden a rebotar. Així construeix un mapa tridimensional de l’entorn en temps real.

Les càmeres, distribuïdes per tot el vehicle, reconeixen senyals, semàfors, vianants i altres cotxes. Els radars detecten velocitat i distància tot i que plogui o faci boira. I un ordinador d’alt rendiment, el veritable cervell del cotxe, processa tot això simultàniament i decideix què fer.

¿Què passa si falla? La clau no és a cap sensor per separat, sinó que tots treballen junts. Si una càmera falla perquè el sol dona de cara, el lidar continua funcionant. Si el lidar té problemes amb la pluja intensa, el radar manté la guàrdia. És una redundància que, en teoria, el fa més fiable que un conductor humà, que només té dos ulls, es pot distreure i es cansa.

¿Com utilitzar-lo? El servei funciona com qualsevol aplicació de transport. Uber ja ha confirmat a Espanya, i s’espera que s’hi sumin Cabify i Bolt. L’usuari obre l’app, indica el seu destí i el cotxe apareix a la porta. Una vegada dins, pot veure en pantalla el recorregut en temps real i, si alguna cosa li preocupa, pot contactar amb un operador remot que supervisa des d’un centre de control.

En les fases inicials, alguns robotaxis porten també un supervisor físic a bord. No condueix, però pot intervenir en cas d’emergència. Però a les ciutats on ja funciona, s’ha retirat aquest copilot humà.

Cercadors d’internet

La competició pel mercat del robotaxi la lideren els Estats Units i la Xina. I és curiós que aquest mercat el lideren els ‘buscadors d’internet’. Als EUA mana Waymo, la filial de Google que fa més de 15 anys que desenvolupa aquesta tecnologia. En el segon lloc, Baidu, el gran cercador xinès, que ja és el líder mundial del transport autònom.

Baidu Apollo Go ha superat les 250.000 carreres setmanals sense conductor i acumula 17 milions de viatges en total. Els seus cotxes han recorregut 240 milions de quilòmetres, dels quals 140 milions completament sense conductor humà. Opera a Pequín, Wuhan i diverses ciutats xineses, i està en expansió cap a Abu Dhabi, Dubai i Londres.

El catàleg

La tecnologia que arribarà a Madrid és de WeRide, també d’origen xinès. El seu model de producció en sèrie, el GXR, va iniciar operacions comercials sense conductor les 24 hores a Guangzhou el setembre del 2025. És el mateix model que ja funciona a Singapur i una foto d’aquest il·lustra l’article.

La furgoneta GXR té uns 228 CV de potència. Són vehicles capaços de superar els 180 quilòmetres per hora. Però a aquestes velocitats no s’arribarà a Madrid ni de lluny. En entorn urbà, els robotaxis circulen limitats, habitualment a entre 40 i 65 quilòmetres per hora.

Als Estats Units, per exemple, Waymo opera amb dos models: el Jaguar I-Pace i el nou Waymo Ojai, que és una furgoneta amb 13 càmeres, 6 radars i 4 sensors lidar. El seu motor elèctric posterior és més potent que el que vindrà a Madrid (268 CV). El primer model, el Jaguar, costava entre 150.000 i 200.000 euros. L’Ojai és més barat perquè porta un 42% menys de sensors.

Amazon també té la seva peça al tauler: Zoox, un vehicle dissenyat des de zero per ser robotaxi, sense volant ni pedals, simètric. Va llançar el seu servei autònom a Las Vegas el setembre del 2025, amb viatges gratuïts per al públic mentre espera autorització per cobrar tarifes. I Tesla també està en ple desenvolupament del seu model.

Mames Waymo

El robotaxi fa poc temps que és als carrers, però ja ha irromput de manera cridanera en llocs com San Francisco, on molts pares hi han trobat el seu nou xòfer particular per portar els fills a l’escola.

El ‘The San Francisco Standard’ ho va documentar l’agost del 2024: famílies de diferents barris de la ciutat admetien que enviaven els seus fills sols en Waymo de manera habitual. La pràctica s’ha estès tant que ja té fins i tot nom: les WayMoms (mares de Waymo).

Són pares i mares que fa més d’un any que envien els seus fills al col·le en Waymo. «Els nois no se sentirien còmodes en un cotxe amb conductor desconegut, però en un Waymo sí, el risc que perceben és menor. A més jo els puc rastrejar», segons deia una d’aquestes ‘waymoms’ al diari.

Madrid, Londres, Zúric

¿I Europa? L’únic precedent europeu era una prova molt limitada a Zagreb, amb tot just dos vehicles. Ara, la Comunitat de Madrid ha fet un pas que ningú esperava tan aviat: autoritzar un projecte pilot amb Uber, Cabify i Bolt, més la tecnologia de WeRide. Potser Zúric i Londres pugen a aquesta onada alhora. El projecte madrileny posarà en circulació entre 50 i 100 robotaxis abans que acabi 2026. La DGT ja n’ha autoritzat les proves. Com diu Ramón Ledesma a aquest diari, «l’any de l’aterratge serà el 2027».

Notícies relacionades

Lleó XIV consola i beneeix els presos de Brians: «El passat no condemna el futur, Déu ens ofereix canviar»

El paper de la dona segons Clara Campoamor i Pilar Primo de Rivera, a l’examen d’història de la selectivitat a Catalunya

¿És segur? Waymo i Baidu presumeixen de velocitats de desplegament d’airbags molt inferiors a la mitjana dels cotxes amb conductor. Però les ensopegades existeixen. Aquest mateix any, Waymo va haver de retirar 3.800 vehicles per una fallada que provocava acceleracions inadequades en vies mullades. A la Xina, les autoritats van suspendre noves llicències després de problemes amb els robotaxis de Baidu a Wuhan. I el 2024, Cruise (la divisió de robotaxis de General Motors) va abandonar el negoci després d’un accident greu precisament… a San Francisco.

La indústria argumenta que l’error humà és responsable del 94% dels accidents de trànsit al món. I que un sistema que no es cansa, no beu i no mira el mòbil té avantatge sobre qualsevol conductor. O, com conclou Ramón Ledesma a EL PERIÓDICO, «per la nostra condició humana, el vehicle autònom tindrà menys errors que qualsevol conductor».