"El pitjor cotxe autònom errarà menys que el millor conductor humà"

El vehicle autònom per al transport de persones, batejat col·loquialment com a robotaxi, ja circula… si no per les carreteres, sí pels titulars. L’anunci que Madrid comptarà amb aquest tipus de cotxes sense conductor abans de desembre ha obert el debat. ¿És un mitjà de transport segur? ¿Cometrà errors? ¿Estem preparats per veure cotxes sense conductor? Una part activa dels defensors del concepte és Ramón Ledesma (Gijón, 1974), advocat de formació i una institució al sector de trànsit a Espanya. Ell va ser, quan ostentava el lloc de subdirector de la DGT, el responsable de la posada en marxa del carnet de conduir per punts, que d’aquí a uns dies complirà 20 anys des de la seva implantació. Ara s’ocupa de tasques de consultoria per a grans projectes de mobilitat. El del robotaxi, n’és un.

Tot i que a vostè no li agrada això de robotaxi, ¿no?

La veritat és que no gaire. A mi m’agrada anomenar-lo transport autònom, que és el seu nom real. Tot i que després caldrà veure quin és el nom que cala entre la gent.

Que et vingui a buscar un taxi sense conductor, un cotxe que es condueix sol. Sembla sortit d’una pel·lícula de ciència-ficció...

És la sensació que percebem a Espanya. Que es veu com una cosa molt més llunyana visualment del que està en realitat. Però cal adonar-se que això ja és aquí, que ha vingut per quedar-se i que ja funciona en molts llocs. El repte ara és regular-ho bé.

Publicava Uber aquesta setmana que, de moment, només funciona als Emirats Àrabs Units, a Dubai i Abu Dhabi...

És una realitat a diversos països. On més transport autònom funciona és a la Xina, que ja compta amb 21 ciutats que utilitzen aquesta tecnologia, i als EUA, que en té 11. Són els dos referents que estan a l’avantguarda d’aquest nou concepte. Europa s’està preparant per al que ja està passant amb normalitat en altres parts del món.

¿Quin és el balanç?

Doncs de moment és òptim. I consolidat, no es tracta d’un parell de cotxes en proves. Les dades públiques de què disposem ens diuen que els vehicles autònoms ja han recorregut 200 milions de quilòmetres arreu del món, repartits en 20 milions de viatges. I les previsions són que, d’aquí a finals d’any, ja s’hagin completat uns 500 milions de viatges. ¿Saps quants morts porten? Zero.

Zero morts. ¿Zero dubtes? ¿Zero errors?

Jo no en tinc cap dubte. I crec que no s’ha de dubtar del transport autònom. Serà el més semblant a ferrocarrilitzar les carreteres. ¿Que tindrà alguns errors? Això segur. Però seran molts menys respecte als que eviten. Aquí l’important és no quedar-nos en l’anècdota, en publicacions que surtin per xarxes que algun d’aquests vehicles ha tingut una fallada. Els avantatges són molt més grans. La digitalització està molt avançada, economitzarà costos i farà la conducció més segura.

La digitalització està molt avançada en tots els àmbits. La IA, un dels pilars d’aquest projecte, ja és part del dia a dia. Però no és el mateix que ChatGPT et doni una resposta incorrecta, que és una cosa que pots corregir, que un robotaxi es quedi parat enmig de La Castellana i munti un caos.

Cal, per descomptat, una regulació. La normativa sempre va per darrere de la innovació. Però també cal tenir clar que estem davant d’un avenç en seguretat viària. Per desgràcia, per la mateixa condició humana, el pitjor vehicle autònom cometrà menys errors que el millor dels conductors. Després de la implantació del carnet per punts a Espanya, la xifra de morts es va reduir en un 80%. Però a partir d’aquí s’ha arribat a un cert sostre. L’única manera de reduir aquest 20% restant de víctimes mortals anuals a Espanya en accidents de trànsit–uns 25.000 a tot Europa– passa, segons aquesta visió, pel transport autònom.

¿Madrid ha sigut la primera que ha fet els deures en aquest aspecte? ¿Què passa amb Barcelona?

Madrid ha sigut la primera a aixecar la mà per implicar-se. Aquí, la Comunitat està treballant molt bé el marc regulatori, que no és fàcil. Però també el Govern central ho està fent bé. Fixa’t, són administracions de dos partits polítics diferents i, no obstant això, estan treballant bé en la mateixa direcció. El vehicle autònom és ara, per tant, un element de consens. A més de Madrid, l’altra gran ciutat europea que porta avantatge en aquest aspecte és Londres. Respecte a Barcelona, el debat o interès no ha despertat encara entre els operadors.

Notícies relacionades

La mare del nadó maltractat de la Vall d’Hebrón va confessar a les seves amigues que es plantejava fer fora el marit de casa perquè no cuidava bé el nen

L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»

És imminent, ¿no?

El calendari ja va prenent forma. El 2027 serà l’any de l’aterratge. Hi ha voluntat política que tiri endavant. La DGT ja ha fet el pas per posar el marc i autoritzar les primeres proves. És inevitable i serà lent. Quan comenci un o dos, serà un element quotidià més en la nostra vida diària. Com tot, al principi suscitarà alguns dubtes. També va passar amb el carnet per punts, i al final va funcionar. El que s’ha d’aconseguir ara amb el vehicle autònom és que convisquin tots els actors i l’arribada d’aquest tipus de vehicle es vertebri entorn del diàleg social.