Un estudi demostra que la reproducció asexual va alentir l’evolució

Durant bona part de la història de la vida, el planeta va ser un lloc sorprenentment tranquil. Els primers animals coneguts de la Terra vivien al fons dels oceans, s’alimentaven sense moure’s, no tenien boca, òrgans ni cervell, i es reproduïen fent còpies de si mateixos. Tot just hi havia diversitat biològica al planeta. Aquest fenomen ha suscitat preguntes per entendre per què l’evolució va semblar quedar-se estancada en aquestes formes de vida i què va passar perquè brollessin noves espècies. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Cambridge afirma que la resposta a aquesta incògnita podria ser que, durant massa temps, ningú va tenir sexe. Això va suposar un problema per a la vida en si mateixa.Durant bona part de la història de la vida, el planeta va ser un lloc sorprenentment tranquil. Massa tranquil, de fet. Els primers animals coneguts de la Terra vivien al fons dels oceans, s’alimentaven sense moure’s, no tenien boca, òrgans i cervell, i es reproduïen fent còpies de si mateixos. Sense drames, sense grans rivalitats i, aparentment, sense gaires ganes d’innovar. Tant és així que amb prou feines hi havia diversitat biològica al planeta. Aquest fenomen, investigat durant dècades, ha suscitat innombrables preguntes per mirar d’entendre per què durant milions d’anys l’evolució va semblar quedar-se ‘estancada’ en aquestes formes de vida i, sobretot, què va passar perquè de cop brollessin tantes noves espècies. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Cambridge afirma que la resposta a aquesta incògnita podria ser que durant massa temps ningú va tenir sexe. I això va suposar un problema per a la vida en si mateixa.

El treball, publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, suggereix que el canvi de la forma de reproducció predominant va salvar el planeta. Segons els investigadors responsables, liderats per la científica Emily Mitchell, quan fa 574 milions d’anys va brollar la vida a la Terra, la majoria de formes de vida es reproduïen de manera asexual. Aquesta estratègia afavoria la cooperació i l’intercanvi de recursos entre individus emparentats, però reduïa la competència dins de les comunitats i la pressió evolutiva per desenvolupar noves adaptacions. En un entorn marí estable i ric en nutrients, aquesta fórmula va funcionar durant milions d’anys. No obstant, quan aquests organismes van començar a expandir-se cap a ambients més superficials i canviants, la situació va canviar. El treball, publicat a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’, suggereix que el sexe o, més ben dit, el canvi de la forma de reproducció predominant va salvar el planeta. Segons expliquen els investigadors responsables d’aquest treball, liderats per la científica Emily Mitchell, quan fa 574 milions d’anys va brollar la vida a la Terra, la majoria de formes de vida es reproduïen de manera asexual. En aquell moment, aquesta estratègia afavoria la cooperació i l’intercanvi de recursos entre individus emparentats però, al seu torn, reduïa la competència dins de les comunitats i, amb això, la pressió evolutiva per desenvolupar noves adaptacions. En un entorn marí relativament estable i ric en nutrients, aquesta fórmula va funcionar amb èxit durant milions d’anys. Però quan aquests organismes van començar a expandir-se cap a ambients més superficials i canviants, on les tempestes, les fluctuacions de temperatura i l’escassetat de recursos feien més difícil la supervivència, la situació va canviar radicalment.

Els autors afirmen que, davant aquest canvi de circumstàncies, l’augment de l’estrès ambiental va afavorir la reproducció sexual entre les espècies, cosa que va donar lloc a una estratègia capaç de generar més diversitat genètica i una capacitat d’adaptació als vaivens del clima i de l’entorn. L’estudi apunta que aquest canvi no només va permetre als animals colonitzar nous hàbitats, sinó que també va intensificar la competència i va accelerar els processos de selecció natural, i va desencadenar una explosió de biodiversitat que va establir les bases per a la posterior expansió de la vida animal durant el càmbric. Som el que som gràcies a aquesta primera revolució sexual.Els autors afirmen que, davant aquest canvi de circumstàncies, aquest augment de l’estrès ambiental va afavorir la reproducció sexual entre les espècies i això, a la llarga, va donar lloc una estratègia capaç de generar més diversitat genètica i, per tant, una capacitat d’adaptació més gran als vaivens del clima i de l’entorn. L’estudi, de fet, apunta que aquest canvi no només va permetre als animals colonitzar nous hàbitats, sinó que també va intensificar la competència i va accelerar els processos de selecció natural, desencadenant una explosió de biodiversitat que acabaria establint les bases per a la posterior expansió de la vida animal durant el Cambric. O dit d’una altra manera, som el que som gràcies a aquesta primera revolució sexual ocorreguda milions d’anys enrere.

Notícies relacionades

El Papa Lleó alça el català als peus de la Moreneta i agraeix l’esperit d’acollida en una jornada de fervor

USTEC planta la conselleria: «No volem trobades cordials per rentar-nos tots la cara; només ens asseurem si és realment per negociar»

Fòssils

¿Però com van aconseguir els científics arribar a aquesta conclusió? Segons els investigadors, per respondre a aquesta pregunta es van analitzar fòssils de Mistaken Point, a Terranova, un dels jaciments més importants del món per estudiar els ecosistemes de l’últim període precàmbric. Utilitzant tècniques d’escaneig làser d’alta resolució i anàlisis espacial, es va reconstruir la distribució dels organismes sobre el llit marí fa 574 milions d’anys. A partir d’aquestes dades, es van desenvolupar models informàtics capaços de simular el comportament d’aquelles comunitats animals sota diferents estratègies reproductives. Al comparar escenaris, els científics van comprovar que els models basats en una reproducció asexual eren els que millor explicaven la baixa diversitat observada en aquestes comunitats primitives. Més dispersió associada a la reproducció sexual coincidia amb un augment de la diversitat biològica. ¿Però com han aconseguit els científics arribar a aquesta conclusió? I atents perquè aquesta part de la història resulta tan interessant com la conclusió per si mateix. Segons expliquen els investigadors, per respondre a aquesta pregunta es van analitzar fòssils procedents de Mistaken Point, a Terranova, un dels jaciments més importants del món per estudiar els ecosistemes de l’últim període Precàmbric. Utilitzant tècniques d’escaneig làser d’alta resolució i anàlisis espacial es va reconstruir la distribució dels organismes sobre el llit marí fa uns 574 milions d’anys. A partir d’aquestes dades, es van desenvolupar models informàtics capaços de simular el comportament d’aquelles primeres comunitats animals sota diferents estratègies reproductives. Al comparar diferents escenaris, els científics van comprovar que els models basats en una reproducció asexual eren els que millor explicaven la baixa diversitat observada en aquestes comunitats primitives, mentre que una dispersió associada a la reproducció sexual coincidia amb un augment molt més ràpid de la diversitat biològica.