Parlen els professors del ‘no’ al preacord amb Educació: «L’emergència educativa no l’arreglen 450 euros»

Els profes de Ciències estan descontents perquè el preacord no reverteix la fusió de la física i la Química a batxillerat; els coordinadors digitals, perquè no millora les seves condicions (i en algun moment de la negociació sí que va estar sobre la taula una proposta de millora), els tutors, perquè el preacord no aconsegueix abaixar les ràtios més enllà de l’acordat al març... Els motius del ‘no’ són diversos, tot i que la immensa majoria coincideixen que no dona resposta a la situació d’emergència educativa.

¿Quant temps fa que no trepitgen una aula?

«Ja no sé ni quantes vagues portem cridant que no podem més. ¿Què és el que no han entès d’«emergència»? ¿De veritat pensaven que amb 450 euros al mes i 6.400 dotacions en quatre anys la situació quedava resolta? ¿Quant temps fa que no trepitgen una aula?», es desfoga Anna, tutora d’ESO en un institut de Barcelona, que proposa obrir altres espais de negociació, «més connectats a la realitat dels instituts». «Resulta increïble que estiguem plantejant una situació límit i la resposta sigui invertir 14 milions a crear 5.000 càtedres a secundària», conclou enfadada.

Un sentiment comú és la necessitat de prioritzar i decidir objectius comuns, tasca difícil de prendre de forma col·lectiva en un col·lectiu format per gairebé 100.000 persones.

«Aules que cremen»

Hi ha consens aquests dies – per força pengen – en la urgència per climatitzar les aules. Una prioritat que també comparteixen les famílies, que exigeixen tenir veu en la gestió d’aquesta crisi.

Notícies relacionades

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC: «Els professors que no vulguin treballar per a tots els alumnes, siguin com siguin, que es dediquin a una altra cosa»

¿Per què els professors catalans han votat ‘no’ a un augment salarial de 450 euros? Quatre claus d’una negativa històrica

Igual que fan les direccions, contràries també a l ’‘Acord de país’ , en el seu cas perquè retalla poder de decisió a les direccions a l’hora de conformar els seus equips (elimina les entrevistes i redueix al 3% la possibilitat de crear places perfilades). El professor Marc Hortal – qui va fer públic el seu recolzament al preacord – assenyala dijous que s’està tractant un problema existencial del sistema educatiu com un conflicte laboral, i així no té solució». Una reflexió a la qual el professor Cesc Ayora li responia en una conversa constructiva a la xarxa X – de vegades, poques, passa –, que era «exactament això». «Serà molt difícil respondre a aquest ‘no’ des d’una taula sindical. El que el partit de Govern i les altres formacions han de llegir és que això va més enllà d’un conflicte laboral i gestar una resposta molt més àmplia i profunda als problemes del sistema», responia.

En aquest sentit, de demandes que van molt més enllà d’una taula sindical, mestres i professors apunten qüestions com el dret a la vivenda de les criatures – amb pancartes com ‘sense casa no hi ha educació’, el «gran problema de la pobresa infantil i la salut mental dels adolescents»– com la «desorbitada inversió en pantalles », el manteniment dels centres, els barracons o les ràtios; qüestions, totes, que queden fora del preacord; igual que les colònies, un altre conflicte que s’arrossegui al curs que ve. «M’he sentit utilitzat. Vaig fer quatre vagues contra l’acord del març, i el mateix sindicat que criticava aquest acord [Ustec] ara defensa les ràtios que aquest recull, el pla de desburocratització que aquest recull..., ¿com s’entén això?», lamenta l ’Óscar , tutor d’ESO en un institut del Vallès, aquest divendres en la vaga general.