Tercera Tribuna de les professions
Els experts apressen a aprovar ja la llei per erradicar el sensellarisme
Els col·legis de metges, psicòlegs i educadors socials destaquen, en la trobada organitzada per EL PERIÓDICO i la Intercol·legial, la importància de la nova normativa per solucionar el problema.
La norma, en tramitació al Parlament, ha rebut més de 500 esmenes
«Les persones han de ser protagonistes del seu procés de reinserció»
Per erradicar el sensellarisme, és necessària una coordinació més gran de totes les administracions i els sectors implicats. Per avançar en aquest objectiu, és clau que prosperi la nova llei per a l’erradicació del sensellarisme, que aquests mesos tramita el Parlament amb més de 500 esmenes dels grups polítics. És una de les principals conclusions a les quals van arribar divendres passat les representants dels col·legis professionals de metges, psicòlegs i educadors socials que van participar en la tercera edició de La Tribuna de les Professions, organitzada per EL PERIÓDICO i la Intercol·legial, a la Casa Cupra Raval de Barcelona. "Necessitem la llei i que vingui acompanyada de recursos", va defensar la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i presidenta de la Intercol·legial, Cristina Vallejo, durant la presentació de l’acte.
A Catalunya, segons va recordar Vallejo, ja hi ha més de 60.000 persones afectades per tota mena d’exclusió residencial: unes 24.000 dormen al carrer i més de 40.000 viuen en infrahabitatges o en cases ocupades. "Vam arribar massa tard a atendre aquestes persones", va resumir la presidenta del Col·legi d’Educadors i Educadors Socials de Catalunya, Olga Giner. L’educadora va reclamar deixar d’actuar des de la urgència i impulsar polítiques estructurals i de prevenció per lluitar contra la problemàtica.
Sergi Saborit, Elvira Bisbe, Mònica Algueró i Olga Giner. | JORDI COTRINA /
Acompanyar
Mentre aquestes mesures, com la llei del sensellarisme, no tiren endavant, Giner va advocar per acompanyar de manera integral aquestes persones perquè puguin recuperar la seva llar i tornar a formar part activa de la societat. "La gent acaba sense llar per problemes de salut, de feina, d’habitatge, de ruptures familiars... Necessitem acompanyar-les de manera global", va defensar.
En la mateixa línia es va expressar la vocal de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Barcelona, Mònica Algueró, que va recordar que les persones sense llar molt sovint viuen una "suma de vulnerabilitats" que compliquen "moltíssim" la seva salut mental. Algueró va posar sobre la taula que, si bé en moltes ocasions els problemes de salut mental són una de les causes per les quals les persones acaben en aquesta situació, moltes vegades els problemes s’agreugen i s’originen, precisament, per no tenir un sostre propi. Algueró va ressaltar la necessitat de "recol·locar la persona en la societat" mitjançant processos de facilitació de participació i vinculació social. "La persona ha de ser una mica protagonista del seu propi procés", va defensar.
Notícies relacionadesAquests processos són més eficaços si s’estableixen models de housing first, aquells que prioritzen l’obtenció d’un sostre, tot i que sigui temporal, per arrencar tot el procés de reinserció. La falta d’habitatge, com va recordar el subdirector d’EL PERIÓDICO i moderador de l’acte, Sergi Saborit, ja està darrere del 62% dels casos de sensellarisme a Catalunya. Una circumstància que ha fet canviar tant el perfil com la percepció social de les persones sense llar en els últims anys.
"Fins ara era un grup molt petit... Ara la situació ha canviat clarament i és una realitat molt heterogènia... Hi ha persones amb feina que viuen en un traster o en un cotxe, amb l’impacte que això té en la salut", va explicar durant l’acte la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe. La doctora ha recordat que el sensellarisme redueix l’esperança de vida entre 15 i 30 anys. Bisbe ha reclamat reforçar els protocols sanitaris impulsats des de la seva escola per atendre les persones sense llar.
